Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Fadrí és el nom popular de la torre campanar i un dels seus símbols més emblemàtics de la ciutat. És propietat municipal, per això també se li diu Campanar de la Vila i es caracteritza pel fet que està separada de la catedral. És un edifici de planta octogonal d'estil gòtic català, de quatre cossos que corresponen amb la càmera del rellotge, la presó, l'habitatge del campaner i la càmera de les campanes (disposa de vuit campanes de volteig i tres fixes situades en el capitell per a assenyalar els quarts i les hores). Finalment trobem una terrassa rematada per un templet. En el seu interior hi ha una estreta escala de caragol que permet l'accés a cadascuna de les plantes. La seua altura és d'uns 58 metres.
Les obres van començar el 1440 i van finalitzar de paralitzacions temporals i noves propostes el 1591. És destacable la semblança formal d'aquest campanar amb els de l'església arxiprestal de Sant Mateu i la del Salvador de Borriana. Quatre són els poemes de Tomàs Artola que referits al Fadrí podem llegir al seu peu o des de dalt estant.
Dedicant «A l'ombra del campanar»
A l'ombra del campanar
va nàixer este llibret,
perquè, quan al món fa fred,
hi ha que acostar-se a la llar.
Vós, que sabeu estimar
les coses pel seu valor,
veureu que és obra... d'amor;
i si us pareix meritòria
serà la més alta glòria
que haja desitjat l'autor.
Campanar
Campanar alt i altiu
de la ciutat captiu,
senyor de la ciutat;
quan comença l'estiu
el seu cap és un niu
d'orenetes voltat.
Campanar dret i fort
que domina la mort
blanca i freda, de gel;
allà lluny veu el port
i li enveja la sort
d'ésser blau com el cel.
Campanar voltat d'aus
com el port ple de naus
i les naus plenes d'or;
a les cases, com caus,
a sos peus, els esclaus
veu lluitar sense cor.
Campanar, guaita ert
que l'altívol Desert
mira al lluny, com un fill;
al terrer roig i verd
no ha trobar res més cert
que l'atzar i el perill.
Campanar, ple d'afany,
no ha volgut fer el plany
de sa greu solitud.
Campanar, sembla estrany,
és el més bon company
de l'atzar que ha perdut!
Campaneig
—No sents les campanes
del teu Castelló
cantant, quasi humanes,
cançons casolanes
de fil i cotó?
—Per què l'alegria
s'esclata en cantar?
—Qui no cantaria
si és festa pel dia
que el pla va baixar?
Humanes formigues
que, del castell vell,
per sendes antigues
baixaren amigues
al poble novell.
I és la Madalena,
penyora i perfum,
que sempre ha estat plena
de joia serena
pel goig de la llum.
Pugem la muntanya
com bons pelegrins.
Altres indrets de Castelló de la Plana: