Església

Autor: Josep Vallverdú i Aixalà
Obra: Catalunya visió. Urgell, Les Garrigues, Conca de Barberà, Prioirat i Alt Camp , 1968
Pàgina: 18

Aquesta església de planta basilical, italianitzant, és moderna: fou feta després de la guerra i els mollerussencs la van emplaçar al peu de la carretera general, la que en diuen carretera de Barcelona. Aquí comença l'eixampla de Mollerussa cap a llevant i cap a ponent. Davant per davant de l'església hi ha una plaça amb l'ajuntament, i d'aquesta plaça surten tot de carrers del casc antic.

Estesa en sentit est-oest —fins ara la via del f. c. l'ha limitada pel nord i el subcanal d'Urgell pel sud—, Mollerussa és el prototipus de vila de terres de regadiu, de mercat a l'engròs, punt de concentració que, si bé en capacitat d'atracció numèrica pot equiparar-se a Tàrrega, en xifra de negocis està ben a prop de superar-la, gràcies a les més grans possibilitats dels pobles veïns. Tàrrega continua tenint una comarca —immediata— de secà, mentre que Mollerussa rep tots els compradors dels pobles pròspers de l'Urgell regat i de la Noguera, i fins i tot del Segrià.

A la més llarga tradició i senyoriu de Tàrrega, Mollerussa oposa la fàcil proliferació del seu atractiu modern, la seva obertura de compàs, la seva psicologia encara primària, la realitat del seu enorme poder polaritzador.

Autor: Jaume Vila i Ricart
Obra: 40 sonets de fosca i llum , 1993
Pàgina: 73

Sons de colors

A les noves campanes de Mollerussa

Al meu poble han nascut quatre campanes
gestades al gresol d'unes fornals.
Abraça el seu bell cos de sobiranes
una corona amb notes musicals.

Del campanar amb un so que el vent esmussa
al poble cantaran i a les estrelles
i, quan tinguem ben closes les parpelles,
vetllaran per la seva Mollerussa.

Arpegis amb colors de llum sonora
ens pintaran la nostra llar fidel:
un so vermell tindran a cada aurora,

música blava amb el tritlleig de cel,
negre a difunts quan dama Mort ancora...
I cada dia, un toc color de mel!