Plaça dels Turers

Autor: Jaume Farriol i Montserrat
Obra: Banyoles vora el llac , 1966
Pàgines: 46-47

Aquí precisament és l'arribada. Si hom ve de Girona amb els òmnibus de servei públic, pujarà pel carrer Álvarez de Castro i anirà a parar a la plaça dels Turers.

Si hom ve amb auto particular, farà quasi sempre el mateix trajecte i, un cop arribat aquí, es desviarà cap al llac o cap al centre històric de la ciutat. O bé seguirà camí vers Olot, Besalú o Figueres. I és que aquest punt estratègic està situat pràcticament al centre de la ciutat.

La plaça dels Turers té una forma una mica inconcre­ta, una mica imprecisa. Jo diria que té forma fugitiva. Com si volgués marxar, com si volgués seguir els camins que la travessen o que hi neixen. Com si en comptes de ser punt de concentració, centre de recepció de corrents vitals com és la plaça d'Espanya, fos origen, nucli centrífug, font de vida que s'escampa a través de la ciutat.

La plaça dels Turers té una gran experiència sobre totes les qüestions de tràfic i moviment de vehicles i de gent. És un lloc ideal per als qui es plauen de mirar des de darrera els vidres. I és que no es concep la plaça solitària sense trepig ni sense espetec de tub d'escapament.

Normalment s'arriba a Banyoles precisament per la plaça dels Turers, com ja hem dit abans. Aquest és, doncs, el lloc on es concentra un nombre considerable de famílies que, quasi sempre de bona fe, vénen a espe­rar els forasters. El foraster se sol presentar sota la forma de parent de lluny o de conegut de l'oncle Josep. A vegades és senzillament un amic de l'època del servei militar o, més recent, del temps de l'"estraperlo".

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: Ciutats de Catalunya II , 1958
Pàgina: 37

Jo he vist Banyoles a la tarda del Diumenge de Rams. L'animació del carrer era de les que s'imposen al foraster, el desconcerten, el converteixen en un home perdut. Vull dir un foraster com jo, que acaba d'arribar i, per tant, no hi ha venut ni comprat res, no hi ha dinat ni begut un porró de vi, ni hi ha fumat una fària ni l'ha feta petar amb els amics. Qui hi arriba sense aquests necessaris antecedents es queda per força al marge de la gresca i li correspon, només, badar estúpidament la boca. La plaça dels Turers és el rovell de l'ou, el punt de cita de la gent que ve a passar la festa a Banyoles. Travessar la plaça exigeix una mica de paciència. A la banda dels porxos del passeig trobareu un públic més popular; al voltant de l'Hotel Flora s'hi belluga una gent d'aire distingit, potser la gent més ben vestida que hem vist a la província de Girona. Val a dir que l'hotel últimament, també s'ha vestit de luxe.