Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al segle XIV, Banyoles comptava amb unes 318 cases o focs que representaven aproximadament uns 1.590 habitants. El centre de la vila era la plaça Vella (del Teatre), d'aquí sortien els camins principals que portaven al nord-est i al sud i el que portava al turó on hi havia l'església de Santa Maria dels Turers. Per aquesta plaça, on s'ha deixat al descobert un tros de rec passava un dels recs que baixaven de l'estany. Alimentava els rentadors que hi havia en aquesta plaça. Un text de d'Antoni Rigau i dos de Jaume Farriol ens il·lustraran del complex tramat dels recs, canals i rentadors que es distribuïen per la vila vella.
El rec, en aquella època i fins unes dècades després, discorria al descobert i es travessava —venint del carrer de Girona— per una mena de pont o volta, amb una barana d'obra a cada costat. A dreta i a esquerra, sengles rentadores de força capacitat. La humitat pròpia del rec i la fortor àcida del sabó i el lleixiu casolans, sobretot els dilluns, es combinaven proporcionadament. No diré que la barreja esdevingués temptadora, però era la característica del lloc i del dia. Tant o més que el nas, hi tenia feina l'orella, a les rentadores públiques. Les picadores de fusta batien amb fúria els llençols de fil i les llengües esmolades retallaven, sense pietat, el noticiari de la setmana.
Sortint del Monestir es pot passar pel carrer del Puig, que havia estat conegut amb el nom d'"Era de l'Abat". La cosa ve de quan aquest era el lloc on els pagesos lliuraven els cereals que en concepte d'arrendament havien de donar a l'abat del Monestir. Encara més antigament (abans de 1652) aquest tros era conegut amb el nom de plaça del Puig.
Des d'aquí, mitjançant un breu recorregut, s'arriba a la plaça Antiga, que la gent de Banyoles coneix unànimement com a "plaça del Teatre" a causa d'un antic teatre que va ésser enderrocat l'any 1934, després de menys d'un segle d'existència. Aquí van tenir lloc, durant la segona meitat del segle passat i un quart de la centúria actual, les manifestacions més notables que l'art de Talia es va dignar a fer a Banyoles (van actuar-hi els germans Borràs i Ricardo Calvo). Ara, doncs, del teatre no n'hi ha ni rastre, però la tradició popular és forta i té bona memòria, i el nom de la plaça del Teatre es manté perfectament viu dins la terminologia local.
Aquesta zona de la plaça Antiga i els cinc carrers que en surten en totes direccions: Puig, de Baix, Portal del Forn, de l'Església i Escrivanies, és un altre dels nuclis ciutadans que té personalitat. Amb totes les reserves i amb el convenciment d'ésser una mica exagerat, diria que ací es pot evocar més fàcilment una Banyoles noucentista, tímida i tranquil·la, que vivia del camp, de l'artesania i de la petita indústria, que seguia extasiada la litúrgia rutilant del Monestir i que admirava les passejades dels senyors forasters que venien a prendre aigües a la Font Pudosa.
De la botiga de la cantonada surt una dona que ve de comprar un parell de mitjons, i del carrer de l'Església baixa una bicicleta a poc a poc, perquè és del barri i no vol que li diguin que és un esbojarrat. Dos pagesos surten de la taverna amb la gorra un xic de gairell, amb una cara vermella i un tuf de vi negre que se sent de l'altra banda de la plaça. Del balcó obert d'aquella casa ve una olor de cigrons cuits i, més avall, un matrimoni que discuteix tanca la finestra perquè no els sentin els qui passen. Hi ha roba estesa a les finestres del darrer pis de mitja dotzena de cases, i la coloraina de vestits i jerseis parla un idioma nou en la cromàtica blanca i grisa de les parets. Quatre dones juguen a cartes en un racó protegit del trànsit, vora la cantonada; sobre els genolls un garbell girat del revés és la taula improvisada que serveix per a tirar-hi amb tot entusiasme cartes i més cartes. Des d'una altra finestra oberta se sent el veí melòman que amb la seva veu atenorada i potent canta La Dolorosa o La verbena de la Paloma. Algú diu: "Canta bé aquest xicot" i un altre malhumorat comenta: "Ja tenim concert altra vegada".
Ara passa un carro d'userda enorme, increïblement ple. Trontolla i es belluga, i, dalt del munt vegetal, el carreter, entre estufat i rondinaire, mou les xurriaques amb gest fatxender. Una olor fresca d'userda s'escampa pel carrer, i l'aire, que comença a refrescar, sembla més amable, més rialler i penetrant.
Altres indrets de Banyoles: