Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta pesquera, que va ser construïda el 1877 i remodelada a mitjan del segle passat, té una superfícies de 29 m2 i està caracteritzada per les cridaneres finestres de volta rodona que singularitzen a les façanes laterals. Les lectures proposades en aquest indret són: un fragment de Nàufrags, de Prudenci Bertrana que ens presenta un estany idíl·licament en calma; un altre breu fragment de La dona d'aigua, de Núria Esponellà que sembla que descriu exactament aquesta pesquera i acabarem amb una nova recreació de la mateixa autora de les destrosses que provocà un altre microtsunami imaginat en el temps històric de la novel·la, és a dir, abans de 1915, any de la mort de Pere Alsius que formula els perquè del fenòmen.
El llac dormia. Les altes muntanyes que de nord a ponent l'empresonaven, ferides de relliscantes pel sol de primavera, es reflectien amb llurs tons de verd envellutat en el fons tranquil de l'aigua somorta. Aquesta s'escorria pels reguerons, fecundant arbredes frondoses que ombrejaven els prats coberts d'herba fresca i flors boscanes. Enllà, vers sol ixent, els camps de blat s'estenien fins a l'horitzó formant una immensa plana onejant i majestuosa.
De tant en tant una ratxa amorosida i tebiona passava lentament. Clapes d'ombra blavosa i arrissada lliscaven emperesides sobre l'extensa planúria de cristall; s'estremien les fulles platejades dels pollancres de les vores, i al lluny, entre els camps de blat, les espigues es balancejaven amb aspre fregadís, com ales d'insecte.
Un cel esplendent, lumínic, on s'iniciaven les primeres pal·lideses de la tarda, cobria el paisatge, que vibrava voluptuós i vital.
Regnava un gran silenci: un d'aqueixos silencis respectuosos, com els que solemnitzen els defalliments d'amor. Tot reposava embolcallat d'una polsina rosa.
La caseta tenia una coberta a dos vents i era tota blanca, amb finestres pintades de blau marí. La grisor del dia que empastava l'aire la feia destacar sobre l'estany com si fos una visió de somni.
Aquell era un fenomen d'enfonsament de torres que esrepetia periòdicament. Això explicava el naixement de nousestanyols, li havia dit l'Alsius. Estaven en un territorirelativament insegur, propens als esfondraments i alsterratrèmols. El moviment sísmic més antic de què tenienconstància es remuntava a quatre-cents anys enrere, quans'havien enfonsat els camps del mas Morgat. [...]
Va resseguir el passeig amb la mirada, mentreconstatava els estralls deixats per l'ona d'aigua: llesques de fangi d'algues, joncars arrabassats de soca-rel. Els ànecs nedavenindiferents, com si no hagués passat res, però les aigües quietes,que no semblaven les mateixes del dia abans, estavenembolcallades d'una atmosfera metàl·lica, d'un gris perlejat quereflectia el cel. Per un moment va pensar que sembla impossibleque l'estany pugui canviar d'aquesta manera, però de seguidava constatar que la calma només era aparent. En alguns indretses veia d'una manera molt clara el llast de la destrucció quehavia provocat l'onada violenta.
Un tram més enllà, les barques havien estat arrossegadesamb força dos o tres metres terra endins i s'apilonavenmalmeses, trabucades i fangoses, entre una munió de remstrencats, fustes molles i branques d'arbres que sembraven elpasseig d'estelles. Un home recollia les fustes de les barquesque s'havien estellat en rebotir contra l'embarcador.
Es va separar de la vora per esquivar aquell desastre.Realment feia basarda de veure, tot allò. En algun punt ambprou feines es podia caminar; aquí i allà s'escampavencaramells de mucositat verda que impedien accedir alsembarcadors. Als pals de fusta, encara hi degotava l'aigua ambun glu-glu apagat, com a testimoni del pas destructor de l'oneigbullent que havia sotragat l'embarcada.
Va continuar caminant fins a arribar a una pesqueranova, aixecada sobre la base d'una antiga caseta de pesca.Només faltava emblanquinar-la. Es va aturar a mirar-la bé. Téuna façana bonica; la cúpula ostentosa, els repujats i els arcs demig punt emmarcant les finestres, les ornamentacions sinuosesque tapen la teulada.
Algunes d'aquelles casetes eren simples barraques fetesamb llosa que servien per guardar els estris de pescar i la barca,però els darrers anys s'havien anat construint pesqueres mésluxoses, amb bany a l'interior i terrassa amb vista a l'estany.
Altres indrets de Banyoles: