Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Quan la Noguera Pallaresa fou desviada al seu curs actual, l'antigallera que passava just per davant de l'església de Sant Feliu va ser enjardinada i es convertí en un passeig urbà més de la vila. La panoràmica de Sort que s'obté des d'aquesta zona és potser la més representativa de la vila i, per tant, no és d'estranyar que tant Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu,1981) com Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) situïn la seva mirada des d'aquest indret per descriure els elements més importants de Sort.
Si agafem la carretera que porta cap al Pallars Sobirà, traspassat el congost de Collegats, els teulats, de pissarra fosca, indiquen la presència d'un altre clima. Tremp és una població calorosa a l'estiu i freda a l'hivern, però la pressió hivernal a Tremp és bastant lleugera. Per contra, a Sort, hi és decisiva. Sort té un carrer, posat sobre la carretera, que és un carrer com un altre qualsevol; però si visiteu Sort no deixeu d'endinsar-vos per la població: darrera i paral·lel al carrer que forma la façana del poble, n'hi ha un altre de caràcter formidable, absolutament muntanyenc, d'un tipisme inoblidable, amb un segell hivernal magnífic.
Aquest és un país d'alta muntanya. Hi he begut aigües fresquíssimes, delicioses, aigües tan fresques que, si badeu, us produeixen la torticoli de les temperatures baixes. Hi he pres uns banys de verd clorofil·la inoblidables. He vist boscos d'avets misteriosos i cascadejar l'aigua pels penyals en forma de cua de cavall. He escoltat la remor musical de l'aigua en llocs allunyats i solitaris. He contemplat campanars romànics esvelts i gràcils. En general, les carreteres són regulars; podrien ésser millors. És veritablement estrany que en una comarca camí de la Vall d'Aran, tan saturada de turisme internacional, les carreteres no hi siguin perfectes.
Sort és una vila que sembla estesa expressament per barrar el pas al caminant. Però no amb un gest desafiador, sinó amb voluntat d'acolliment.
Cap de partit, notaria, jutjat de primera instància, jutjat comarcal i registre, Sort té alçada la vara de l'autoritat des de més avall del pas de Collegats, on hem començat el viatge, fins al port de la Bonaigua. Però avui dia, desaparegut el comtat del Pallars, que cohesionava el país entreteixint-lo d'espases, l'autoritat de Sort és gairebé pura cortesia -per això és una autoritat reconeguda i simpàtica.
Sort té un aire modern —en la manera de vestir dels nois, en la presentació de les botigues, en el cabell de les noies, que van a la perruqueria. Mentre va entrant a Sort, el barceloní, que avui mateix s'ha despertat en plena nit en aquell petit Baro oblidat dels mapes, té la impressió que arriba en un lloc conegut— que és una impressió confortable però trista.
Però no. Sort és com un d'aquests tímids i perfumats pans de pessic que, per enganyar els burgesos, es disfressen la cara amb ametlles i sucre i mantega arrissada. Sort s'ha disfressat de ciutat moderna per culpa de la carretera: per enganyar el burgès, que només està tranquil si quan treu el cap per la finestra veu cases de quatre pisos, estancs, persianes metàl·liques i oficines públiques. Si arrenquéssim de Sort aquesta façana a la carretera, com qui arrenca una pell, sortiria la vila antiga, d'una gràcia i una força amagades que cal experimentar passejant-hi lentament.
El nom de la vila no té res a veure amb la sort. (Hi ha notícies d'un poble immediat, avui desaparegut, que segles enrere dugué el boniquíssim nom de Vilamflor, i algú suposà que Vilamflor desaparegué per donar vida, precisament, a Sort, fundat una mica més avall. Però s'ha demostrat que els dos pobles coexistien, i la paternitat falla). Tornant al nom, la versió que em sembla més respectable és la que recorda que en el segle XI el comte Ramon i la seva muller València donaren una vila dita de Sabort a l'església de la Seu d'Urgell; més cap aquí trobem un nom que encara s'hi assembla més: Saort.
De totes maneres, la meva entrada a Sort ha estat afortunada: els passos m'han portat a la fonda que governa en Martí Cases i coneguda per can Feliçó. No gosaria dir que sigui una fonda per a senyors de carretera, però és el més cordial refugi que pot trobar un home del camí.
Altres indrets de Sort: