Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Font mítica a partir del moment que Guerau de Liost l'escollí com a preferida en els seus anants i venints de la cacera montsenyenca. La immortalitzà en dos poemes, en un dels quals demana ser-hi enterrat i que l'acompanyi un dístic de Carner. El 14 de maig de 1936, els amics i devots, entre ells Marià Manent, hi posaren una estela de marbre blanc amb un baix relleu de Joan Rebull amb la figura del poeta agençada de caçador i inscrit al peu el dístic desitjat de Josep Carner. Uns metres més enllà de la font en una estela de pedra hi ha transcrit el poema "Font de l'Oreneta". També hi podem llegir el text que recità Ventura Gassol en la inauguració formal de la Font, entre altres poemes de Liost i Carner.
Amor, si de la «Font de l'Oreneta»
féssim, conjuntament, el darrer llit
i podia emmotllar-te amb una estreta,
liquen poètic de ton cos finit,
escoltaríem, d'una campaneta
a l'acústica arrel, aquell brogit
de les abelles, irisada pleta,
quan de l'obaga s'escurça la nit.
I, en venir les parelles venidores,
enllaminides d'afalacs i móres,
un instant sentiríem: -D'un poeta
ací fou la despulla, ací l'amor-.
I l'aigua de la «Font de l'Oreneta»
esdevindria tema de llaor.
Font de l'Oreneta
Voldria ser enterrat al peu
d'aquesta font que endegà el pare.
Té campanetes arreu,
d'aquelles que plaïen a la mare.
Un aire ben senzill
hi porta els sorolls de la vila
i neteja de brossa l'espill
d'aquesta font tranquil·la.
Sovint amb el germà
hi fèiem un atur, suats de la cacera.
En el seu bassol clar
es mirava el llebrer, vanitós que era.
El berenar posava la muller
a la taula que fa aquesta roca
L'ombreja un castanyer:
damunt la seva casolana soca
un dístic em plauria del meu Josep Carner.
La gent ara en diu
la «Font de l'Oreneta».
Vora la teva font, fes, oreneta, niu:
faràs, demà, companyia al poeta.
Filla del cel, jo só la Font de l'Oreneta:
em descobrí l'ocell i em coronà el poeta.
La Font de l'Oreneta de Viladrau és des d'avui dedicada a la memòria del poeta Guerau de Liost, que l'estimà entre tots els indrets del seu Montseny.
Ell mateix, en uns versos límpids que en fixen per a sempre la imatge, evocava entorn d'ella les presències mes cares, al peu d'ella fantasiava la seva immortalitat.
Poc després del traspàs de Guerau de Liost, el poeta María Manent suggerí que s'agencés la Font de l'Oreneta com a púdic monument al seu cantor.
La bella suggestió fou recollida tot d'una per escriptors de diversos tendències i, a través de l'entitat Amics de la Poesia, arriba al Conseller de Cultura, que la concreta en proposta al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Als organitzadors de les llibertats recobrades ha plagut de comentar per Guerau de Liost la tasca d'associar plàsticament els llocs adients del nostre paisatge a la memòria dels bornes i les obres que, a través del temps ban realitat i salvat la idea de Catalunya.
A part del fastuós monument ciutadà, fa bo de preveure, multiplicat per tota la nostra terra, aquest nou estil de monument en el silenci i en la més noble intimitat del record.
Joan Rebull ha esculpit en sengles esteles la figura i les paraules de Guerau de Liost; Joan Mirambell, mestre de jardins, ha ordenat l'aspecte del muntanyà paratge; el poeta Josep Carner ha compost el dístic que el seu immortal amic desitjava d'ell.
Orgullós de la seva empresa i dels col·laboradors que la hi han executada, el Govern de la Generalitat de Catalunya lliura el monument de Guerau de Liost, el poeta del Montseny, a la cura del poble de Viladrau i a l'afecte, amb ell, de tots els fills de Catalunya, que en Jaume Bofill i Mates han tingut un dels més purs artífexs de l'idioma i un espill de ciutadans.
23 de maig de 1936
2 novembre [1937]. Al matí anem a Rosquelles a buscar farinetes (a 3 pessetes el quilo). Camins plens de fulles de castanyer, reguerons amb aigua brogidora. Els pollancres de la Font de l'Oreneta són uns grans arbres tardorals. Havent dinat prenc el sol, que és molt càlid. Llegeixo poemes de Péguy: saborós, espontani, medieval, grandiós i, a breus moments, curiosament miniat -fi capitell i volta solemne.
Cap al tard vaig a Vilarmau a buscar la llet. Quins núvols de rosa, foc i perla!
Altres indrets de Viladrau: