Monument a l'abat i bisbe Oliba

Aquest és el món immediatament anterior sobre el qual, en certa manera, recolzen els estudis carolingis del senyor Abadal. Després hi ha el que naturalment es desprèn de l'etapa carolíngia, o sigui pròpiament el món del romànic. Sobre aquest període ha escrit un llibre molt treballat — entre molts altres estudis impossibles de citar en aquestes planes — extremament suggestiu i que ha tingut la virtut d'esde­venir un clàssic de la nostra literatura. És el llibre titulat «L'abat Oliba, bisbe de Vic, i el seu temps». Aquest llibre, del qual s'han fet tres edicions, que té una gran amenitat, és una mena de vast affresco sobre el qual es mou tota aquella Catalunya que naixia al caire de l'any 1000 sota la impressionant presència d'aquell gran home que féu tantes coses i tan ben fetes, fins a l'extrem d'haver estat anomenat, en morir, pels monjos de Ripoll i de Cuixà, en l'encíclica mortuòria que n'escriviren, «pare de tota la pàtria». Abadal ha es­crit un llibre deliciós, d'agradable lectura, sobre l'abat Oliba — abat de Ripoll i de Cuixà —, fundador de Montserrat, bisbe de Vic.

Hug I (991-1040) és considerat l'home que portà el feudalisme fins a dalt de tot. Fou un personatge d'una ambició sense fre, mancat de tota forma de moral. Els de Besalú, coetanis, foren uns folls delirants. Es feren la guerra, per la possessió del Rosselló, sense pietat. Saquejaren i de­predaren monestirs i convents que els seus avantpassats havien contribuït a fundar i havien substancialitzat. Els magnats del seu temps no tingueren ni fe ni llei. Davant aquest món de violència, d'orgull i de caprici, Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic, hi hagué de posar pau. Oliba fa la impressió d'un home equànime, intel·ligent i ple de bondat.

Oliba

De l'ombra del pretèrit fecund i llunyedà

on era una nissaga de sants i herois captiva,

per un voler de Déu que verb prengué en Oliba

n'eixí, com llum del dia, un poble: el català.

Tu monjo, bisbe, abat. La teva fe sembrà

una llavor que avui es planta forta i viva,

perquè per les artèries de l'avior li arriba

la saba que el teu geni a dojo prodigà.

El ser de Catalunya s'aferma i fonamenta

en l'obra que aixecares amb voluntat potenta

com savi patriarca guiat pel dit de Déu.

I a cada pas que avença ton poble per la història

es troba amb més fermesa lligat a ta memòria

i com més enllà marxa se sent més a prop teu.