Antiga placeta del Pallol

Autor: Jaume Collell i Bancells
Obra: Memòries d'un noi de Vic , 1908
Pàgines: 67-69

Lo corre-bou de Plaça jo l'he assolert en­cara en tota sa pròpia i genuïna forma. Les boques dels carrers afluents al Mercadal barrades amb tanques de fusta, que per això se'n deia bou amb tanques, per distingir-lo de la corrida amb torin clos; de catafals molt pocs a la part de l'ombra: lo de  l'Ajuntament que es coneixia per unes certes catifes virolades que posaven a la barrera, lo del Procuradors de Sant Miquel; algun del Casino i particulars, i prou. Me descuidava del catafal dels soldats, que algun any s'havia ensorrat pel gran pes de la tropa que s'hi enfilava.

Lo bestiar era del país, i aleshores se parlava tot l'any del bou del Ricart, del bou del Saits, i d'altres bous que manifestaven tenir un poc de geni, i que posats a la plaça, s'entretenien gratant a terra i donant de tant en tant una embranzida, amb més ganes de cercar un forat a les tanques per tornar-se'n a pagès, que de fer mal als ciutadans. Los quals ciutadans hi eren a la plaça a cents i a milers, que quan el bou era a les voltes de dalt, ells corrien a les voltes de baix, i viceversa; veient-se sortir de per tot arreu unes rombollades de gent, que era un espectacle divertit. De torejadors propis, o sia aficionats que s'exposaven a posar-se davant de la bèstia, amb un sac o amb el mateix gec, eren pocs; però jo recordo haver vist sorts molt ben fetes per torejadors de Vic, de Ripoll, de Sant Joan les Abadesses i d'Olot, que es disputaven l'arrencar el floc de seda vermella de la testa del brau, floc que després al catafal de l'Ajuntament els valia una dobleta de cinc duros o mitja unça de la cara del rei.

Autor: Jaume Collell i Bancells
Obra: Del meu fadrinatge , 1920
Pàgina: 57

Aquell piset humil del carrer de la Riera, n.° 4, li venia molt estret a la novella societat que anava fent-se més gran cada dia; i acabat el quinquenni, arrencà el vol per anar-se'n a fer-se un niu platxeriós al segon pis de Casa Rol. S'hi entrava per una porta a l'àngul reconada que feia a la vella placeta del Pallol, al costat de l'hostal de ca l'Ayguadé i de can Rosconi, cantonada al carrer d'Isabel. Tota aqueixa topografia no se la po­den pas reconstruir en sa imaginació los qui passant pel carrer d'en Verdaguer, contemplen la sumptuosa casa Comella edificada sobre el solar de la senyorial Casa Ferrer (Rol). Lo segon pis on s'instal·là en l'any 1865 el Círcol Literari, era una habitació suficientment espaiosa, amb una regular sala de sessions; sala de lec­tura amb ses llibreries, dues peces pel cafè, i una saleta semicircular, que en dèiem nosaltres pomposament la rotonda i en ella hi havia el piano. Aquesta saleta era la part alta d'una de les velles torres de la muralla de les Devallades i tenia una vista esplèndida del Ponent de la Plana. Les postes de sol que jo hi havia contemplat des d'aquella alegre miranda, tot filant els ensomnis de joventut!