12 abril [1938]. També ha glaçat. Al matí vaig a Espinelves...
Autor:
Marià Manent i Cisa
Obra:
El vel de maia
, 1975
Pàgines:
176-177
12 abril [1938]. També ha glaçat. Al matí vaig a Espinelves. Arços florits, verd tènue d'algun faig, aigua clara —poca— a la Riera. Diu que per aquesta vall encara passen soldats fugitius (alguns amb fusell).
A primera hora de la tarda neva una mica. Hi ha una grisor densa al Montseny i també cap al Nord. Fa pocs dies registrava al dietari una joiosa nevada de flors de perera, i ara tornem a veure la neu autèntica de l'hivern, que es lliga tan bé amb els avets i el foc de l'estufa. Però no: era una neu primaveral, breu i indecisa. A mitja tarda torna a sortir el sol, que encén el verd daurat de les pollancredes, i sento un cucut llunyà. Als recs brillava l'aigua encesa.
