Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Més enllà del nucli urbà del poble, el terme municipal d'Espinelves està format per una cinquantena de masies i cases de pagès que han ajudat a estructurar i a condicionar la zona rural del municipi. Una de les més importants és la casa de Masjoan.
La casa destaca per la seva localització ja que està rodejada d'avets i altres tipus de coníferes (58 espècies diferents) que s'han preservat des de mitjans del XIX, formant un important arborètum que fou creat principalment per Marià Masferrer Rierola (1856-1923) eminent naturalista i botànic que va estudiar profundament la fauna i flora de les Guilleries.
Actualment s'ha marcat un itinerari a peu per l'Arborètum on es poden observar les espècies més destacades, entre elles alguns exemplars catalogats de monumentals per la generalitat de Catalunya. (7 exemplars de diferents espècies). En qualsevol punt del recorregut podem servir-nos de la lectura d'un text d'aire bucòlic d'Anton Punset i Busquets i de dos fragments del dietari El vel de maia, de Marià Manent.
20 març [1938]. El diari diu que ahir, a les dues, van bombardejar Tarragona, on foren enderrocades més de quaranta cases. Sembla mentida que el soroll pugui sentir-se de tan lluny.
Al matí vaig a Espinelves amb el sogre. Refilets apagats dins els boscos, insinuació de verd als pollancs, aigua neta a la riera, arços florits. Saludem els amics de Mas Joan, on veiem les grans sales fredes i solemnes, la galeria amb la glicina a punt de florir, les tórtores de parrupeig melangiós, el parc d'avets, on hem collit les primeres violetes (que eren, por cert, molt oloroses).
25 juny [1938]. Vaig a Espinelves amb la Fina. No fa tanta calor com ahir; de tant en tant algun núvol tapa el sol, però el ventet és més aviat càlid. Anem a buscar mel a una casa encimbellada vora els alzinars. Dinem —quina truita més bona ens han fet a la casa de la mel!— vora una font amb dosser de boix grèvol, sota uns pollancres molt alts. En una altra casa ens donen mig pa: de pagès, blanc, de xeixa. Com celebrem aquest present espontani! Berenem a Mas Joan: llonganissa abundosa, pa, formatge, excel·lent vi... Arribem a les nou a casa, bastant cansats.
No fa pas gaires dies que hi tornava pel cantó de Viladrau. Se'm clogué el jorn, jorn hermós d'agost, al sot de Masjoan, i vaig fer l'ascensió al poble a la claror de les estrelles que parpellejaven en la blavor del cel. La monòtona cançó d'un pobre vell tornant del tros me feia pesada la ruta, i més encara el perfidiós cridar d'un boverot que no parava de martiritzar els dos vedellets que seguien amorosos a la vaca, que calmosament i esbrotant pels marges feia cap al cortal.
Altres indrets de Espinelves: