Monestir

L'escut del monestir de Santa Maria de l'Estany

Bell escut abacial,
per Nadal et guarniria
amb molsa i grèvol, senyal
que tens a prop l'Establia.

Com una deixa brillant
entre l'or de parets velles,
hi veuríem a l'Infant
nascut entre meravelles.

El nostre monestir

Les pedres del vell claustre, talment semblen daurades:
és or de la vellúria, la pols dels capitells.
Jo els veig com un bosc d'arbres, de rígides brancades,
quan sobre les arcades hi canten els aucells.

Els rics sarcòfags guarden les cendres venerades d'abats
que duien mitra, lluïen rics anells;
aquell guerrer d'espasa, de cotes emmallades,
apar que encara sigui un guarda gelós d'ells.

L'església encar conserva forma de creu llatina:
l'altar barroc escampa sos rams de flor divina;
al camaril s'albira un bell bust de marbre blanc.

És la nostra Patrona, la Mare tota pia,
la Verge més formosa d'aquesta rodalia,
que l'estimem, joiosos, com sang de nostra sang.

Font de la Mare de Déu

Florí un roser del cel
amb roses de tot l'any
al lloc on fou trobada
la Verge de l'Estany.

L'encís d'aquell instant
avui encar perdura
al volt d'aquesta font
on canta l'aigua pura.

8 de setembre de 1967