Plaça Major

Autor: Gabriel Miró i Ferrer
Obra: Anys i llegües , 2004

Lliri del campanar. Un carrer llarg de sol, ofegant-se de fruiters i de messes granades.

Tàrbena, damunt dels massissos de les serres; tan alta, que als horts plàcids i calents de baix, a les Valls amb aires de mar, es pronuncia Tàrbena alçant molt els ulls.

També Sigüenza ha alçat el front sempre que ha pensat en aquest poble. Allí mai no arribaria ell. A cims remots, a torres excelses, a misteris blaus, penjant de les ales de les més estupendes invencions i ocells, és possible que haja confiat i li haja apetit d'arribar. A Tàrbena, no. Tàrbena, tan humil i tan cenyit pel cel geogràfic de la província. Per què havia d'anar-hi?

I Tàrbena acaba de posar-se jovialment al seu costat. Sigüenza va haver de somriure-li. Ara s'adonava de la feminitat del nom i de la imatge que sempre li havia inspirat aquest poble; i el confrontava i el trobava dins la paraula «Tàrbena» d'antany, que li produïa un brunziment còncau de caragol marí.

Dona; poble-dona faenera, ferma, neta, premuda del fred i del sol, de cims i timberes. Tàrbena, assentada davant d'estovalles aspres i blanques, picant i embotint carn de bacó; omplint a caramull els seus gerrons de tassall reblit d'ensunya fosa que els manté tendres; adobant o confitant segons diuen allí, els grossos cuixots de color de rosa.

Olors i sabors d'embotits de Tàrbena i de fruites dels alts horts de Tàrbena. Així es representa de debò la imatge d'aquesta dona de mapa comarcà i estadístic. Sana, forta, graciosa com de la casa d'Ulisses i del cavaller del Gavany Verd. Entre gerres de suculències, davall d'una biga de cuixots curats; al fons de la paret de calç, una finestra de blau de cim, amb una greca de brancatges frescs que es vinclen de tant de fruita, fruita assaonada: albercocs, cireres, peres, bergamotes, pomes fragants, cristal·litzades. Claredat ben tallada. Claredat d'elevació. Nuesa i amplària diàfana de gener en el botorn de l'estiu. Lluentor de gelor, contorns exactes. Arbres pastosos, luxuriants, amb les arrels estacades en terra grossa, i el cóp en la llum mediterrània. Altituds i llunyanies de porcellanes prolixes.

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: A peu pel Comtat i la Marina , 1998

El bar es diu «As Tarbeners». Cal de no confondre «tarbeners», de Tàrbena, amb «taverners», encara que es tracti d'un bar; i aquest estrany article As és un dels vestigis del parlar mallorquí portat fins a aquí pels repobladors del segle XVII. Els mallorquins també van arribar a altres pobles, però possiblement és el llarg aïllament de la vall de Tàrbena, on hi ha també Bolulla, el que explica que en aquest territori la supervivència de mallorquinismes sigui més forta i general. En el seu magnífic estudi sobre el parlar de Callosa d'En Sarrià i de les valls de Tàrbena i de Guadalest, Vicent Beltran explica la persistència de l'article salat en les formes es, sa, ses. La distinció d'ús entre aquestes formes i les més literàries el, la..., si bé no coincideix exactament amb el tractament que se li dona a les Balears, segueix els mateixos criteris i no varia gaire. Quan he conegut la Mariló, m'ha parlat de «sa casa», i em sembla que aquest ús continua essent força general. I no tan sols parlat. Algú m'havia dit que era un costum reservat a l'àmbit familiar; però en un fullet de l'Ajuntament llegeixo que el visitant d'estiu farà bé de «pegar-se un banyet a sa piscina municipal».

Els qui rabiosament volen separar valencià i català, aquí es trobaran amb un petit i divertit problema: uns valencians que utilitzen formes mallorquines amb fonètica valenciana quan parlen amb un foraster català.

Al bar As Tarbeners hi ha un avís de l'Ajuntament que convoca a una reunió als qui estiguin interessats a fer un viatge a Santa Margalida, Mallorca. Hi ha un projecte d'agermanament amb Tàrbena. Un altre paper anuncia que avui, a les onze de la nit, hi haurà bingo a la plaça. No penso pas perdre-me'l. Però sí que renuncio a la proposta que em fa un cartell que diu, amb grans majúscules, «Cubalitros». El repertori és «JB-cola, 1.000 ptes.; Gin-limón, 800; Vodka-naranja, 800, Burret, 800, i cervesa, 400».

La vorera del bar és estretíssima, s'hi poden apuntalar, just, les quatre potes d'una cadira. El que té gràcia és que a la vorera del davant també hi treuen cadires, per seure-hi, alguns clients del bar de manera que no és estrany que conversin els tres homes d'una banda amb els quatre de l'altra, sense haver d'alçar la veu.