Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les Fonts de l'Algar, situades a tan sols 15 km. de Benidorm i a 3 km. del centre urbà de Callosa d'en Sarrià, en direcció a Bolulla, constitueixen un paratge natural amb un elevat grau de conservació de la riquesa ecològica i dotat, alhora, de serveis turístics i d'educació mediambiental. Aquest espai va ser declarat zona humida protegida per Acord del Govern Valencià del 10 de setembre del 2002. És un autèntic parc temàtic sobre la importància de l'aigua com a recurs ecològic, econòmic i cultural. Un text de Josep Maria Espinàs de quan hi passa fent el viatge a peu ens pot ser una bona lectura en qualsevol punt del recorregut.
Seiem en un bar, a prendre una aigua. Ens la serveix una noia molt activa, que sembla gitana i li diuen Neus. Des de la terrassa es veu passar la gent que se'n va cap als tolls del riu, segons indica un rètol. És una desfilada incessant i sento diverses llengües. Hi ha un fullet desplegable, a tot color amb un mapa que indica camins, punts d'interès, serveis: Fonts de l'Algar, Fuentes del Algar, Algar Waterfalls, Die Quellen und Wasserfälle von Algar; Les Sources de l'Algar. A la part de darrera del bar on som, l'establiment, enorme, té un gran saló restaurant, una piscina blavíssima envoltada de jardineria. En una altra taula del bar seuen tres cambrers del restaurant, i se'ls acosta un home, l'encarregat, que els dona una noticia: «Vinga, ja us podeu moure, d'aquí a mitja hora n'arribaran quaranta!».
L'Algar és un èxit, aquesta és la realitat que em ve de nou. Callosa en fa una bona promoció, suposo que també als hotels de la costa. De fet, aquest indret hi està a vint minuts, en cotxe. I tant per als valencians d'aquests pobles interiors com per als turistes de platja, l'Algar és un paratge de luxe: l'excepció al secà, per a uns; per als altres, l'excepció a la rutina del mar quiet, de la sorra monòtona, dels hàbits repetits. Perquè hem fet com tothom, hem remuntat el riu per camins laterals, amb escales i replans, passant ponts i per entre túnels d'arbres, la font del Moro, el toll Blau... i el riu que baixa salta, sovint, graons de roca, que a vegades són parets. Hi ha gent que es porta el dinar, hi ha unes instal·lacions de barbacoes. La remor del riu és fresca i variable, el sol entra per les clarianes i il·lumina, com un focus, els estanys que fa 1'aigua, on la gent es banya. Hi ha nois que, des d'unes roques més altes, es llencen als tolls, i torno a tenir la sensació de pel·lícula exòtica, però ara sé que hi sóc dins, i en Sebastià em farà una foto, aquí, perquè després no en tingui cap dubte.
Altres indrets de Callosa d'en Sarrià: