Autor:
Gabriel Miró i Ferrer
Obra:
Anys i llegües
, 2004
Pàgines:
189-190
Dins l'aire de Calp es transparenta la glòria de l'Ifac com una sang antiga. Poble callat. Puresa i quietud vora l'exaltació de les roques vermelles. Mar gran. Mar que, des de la vora, té ja un alé de navegació; mar sense bullici democràtic d'estiu. Calp, tot llum ampla d'estiu, sense jovialitat, en una íntima clausura. Cantons i carrerons amb calma de portal en un capvespre d'hivern; calma que es queda respirant entre les aletades i remolins del vent salobrenc. Passos que sempre semblen venir de lluny pujant una costera. Un vellet endolat, endolat molt dens i mat a la calç blava de les ombres i en l'algeps de color taronja de la paret amb sol. Pel canó del retaló, li sobreïx la baieta groga que li faixa els nucs dels dolors del reuma. Vell amb antiguitat de mariner, mariner d'escampavies; i ara, a la seua brusa de dol, la suor de portar un feix d'herba per a la cabra tot just parida dels seus néts.
Calp, sense estiuada de gent forastera. Silenci. Una gavina passant per l'horitzó. La flama de pedra de l'Ifac. Blancors de lones i de cases, com si fossen d'obra de canterer eixugant-se en la xafogor de la vesprada. Olor d'embarcacions al sol de l'arena, de xarxes i de cossiols d'alfàbegues i geranis. Calp, sense colònia d'estiuejants xalers i orfeònics. Gràcies a Déu, sense turisme!
A l'eixida del poble davallen del cabriolet, perquè s'ha trencat una corretja de l'haca.
Sigüenza arriba, a poc a poc, al llindar d'un hostal per demanar aigua. La família, tota de negre, està resant el rosari. Quant de dol a Calp tan blanc!
Ve per la carretera un eclesiàstic, amb esclavina, casquet de borla i ombrel·la. Porta també un periòdic de València, desdoblat, i s'alça les ulleres d'argent per saludar a Sigüenza.
Com que Sigüenza el creu rector de Calp, el capellà el contradiu:
- Rector, però no d'ací. Ací soc foraster, un estiuejant, un turista.
