Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El penyal d'Ifac, de 47 hectàrees, és una enorme massa calcària que cau de manera abrupta des de 332 m. d'altitud fins al mar, formant una petita península. Està unit a terra per un istme detrític. Per les seues característiques físiques, és un vèrtex geodèsic de tercer ordre que en el seu moment fou utilitzat per a la triangulació d'Espanya. A començament del segle XIX es va foradar un túnel que travessa una de les parets per la part nord-est. Des de llavors es pot ascendir per un camí fins al cim. El 1987, va ser declarat parc natural pel govern valencià. En la base o en el cim podem llegir proses descriptives de gabriel Miró i Baltasar Porcel i la cançó del seu enamorament amb Aitana que li dedicà Paco Muñoz.
Davallen del calessó a les foies d'arenys i salines. Camí bla d'aiguamorts, damunt l'aigua. A l'últim, l'Ifac, després, sol, encantat. Dins les calmes i el batoll pregon de la mar, se submergeixen, s'estenen, es torcen, es dobleguen i encullen els colors rosa, els colors granat, els verds, els morats, tots els colors tendres i vells de l'Ifac. L'Ifac és de draps preciosos, de bronzes ardents, de pedres de glòria. Roques enceses, tallades pel tall del vent. Absis amb pit de bergantí que talla immòbilment les aigües. Animació i gràcia d'escultura; tors i genolls vibrant de llum marina sota els plecs dòcils i els espadats verticals del penyal; ímpetu contingut per l'orla de la falda, agafada tibantment a la costa. Silenci i retrò de frescor salada. Silenci exaltat, com un crit del cisallament de la llum.
-Tot això -li repeteix Bardells-, tot això ho ha comprat un milionari per sis mil reals. Amb sis mil reals no es paga la llenya de l'altra banda de la muntanya!
Muntanya de mar. A tot voltant, la blavor. Vent de navegació, i, als peus, el tacte de la terra llauradora.
L'Ifac creixia segons el caminava Sigüenza. Es girava Sigüenza contemplant la comarca interior, que obria els seus braços, oferint-se en les seues culminacions suaument empastades en el cel. Li porten la memòria òptica dels carreranys, dels caserius, dels tancats de ramats de les fonts desitjades, de les seues ànsies del cim, per veure des d'allí la mar... I ara té el mateix cansament gojós, el mateix batiment del cor, que se li infla i li ressona en el costat -la punta afusada del cor quasi li parteix ja l'escorça del pit-; els mateixos cimbalets buits de les temples, tan suades i fredes d'altitud; tot igual per a veure terra, que ix des del fons en un cos de gràcia. Muntanyes recòndites on es giten les valls. Plans, alterons, fondalades; pujols, arbredes, sembrats, nueses traspassades de baf; límpides revelacions geomètriques; tot mostrant-se, coordinant-se i resolent-se per venir coralment a la mar.
I allí davant mateix hi ha el penyal d'Ifac, enèrgica i llisa erupció de pedra, de tres-cents vint-i-vuit metres d'elevació. La bèstia, solitària i d'un marronenc vermellós o fosc i amb la base tenyida de verds retintats, posseeix una presència ferotge, brava. A ponent del penyal hi ha un portet de dibuix perfecte, amb barques de bou amarades. L'aigua és verda, contrastant amb la de fora, d'absoluta blavositat. La badia té dues milles i mitja i és un arc obert a les ventades dels quadrants de sota. Amb una migjornada espessa, el xiulo del vent ve atapeït de salnitre i gotes de mar. L'aigua té unes blancositats com si hi haguessin abocat llet.
Romanç del penyal i l'Aitana
Diuen que el penyal d'Ifac
ahir confessà al Montgó:
"Des de fa un grapat de segles
l'Aitana és el meu amor.
Vull que em guardes el secret
que ningú es puga enterar
tu ja saps que el Montcabrer
discret la vol festejar".
Però la serra de Bèrnia
com que és al mig ho escoltà
i envià les seus àguiles
a contar-ho ençà i enllà.
Al castell de Guadalest
també ha arribat el revol
i en saber-ho el Puig Campana
pregona festa major.
La notícia de les noces
als peixos fa trontollar
mentre dofins i gavines
s'ajunten en un abraç.
Una tonyina nerviosa
a Tabarca s'ha acostat
i ja la illa tremolosa
li ho ha dit a Guardamar.
La primera lluna plena
ho escampa per Castelló
i les illes Columbretes
estan fent una cançó.
Penyagolosa gelosa
els ha dit als pelegrins
que preparen els seus cants
i que es posen en camí.
Hui la serra d'Espadà
li ha preguntat al Garbí:
"Tu que estàs prop de València
saps qui faran de padrins?"
La serra de les Agulles
fa sonar els seus penyals
mentre toca la dolçaina
la Muntanyeta dels Sants.
La Murta i el Sant Sofí
en veu baixa han comentat:
"L'Aitana poca vergonya,
el Montcabrer s'ha deixat".
El Benicadell altiu
al Montdúber li ha xerrat:
"La Serra de Mariola
fa dies que està plorant".
el Montcabrer generós
a tots els fa callar:
"Jo faré de testimoni
i enhorabona al Penyal".
La font Roja raja alegre
canta l'aigua del pou Clar
i les runes de Montesa
al Caroig han informat:
"Dalt l'ermita de santa Anna
la boda se celebrarà.
Segaria serà padrina
i el Maigmó padrí formal".
En sentir tan gran desori
l'Aitana s'ha avergonyit
i a dalt de la Carrasqueta
ballen un valset els pins.
Somriu també Mariola
i oblidant-se del seu plor
diu que li durà a la núvia
una corona de flors.
La mar promet estar quieta
les ones aplaudiran
i hui a la Mediterrània
serà nit de festa gran.
Altres indrets de Calp: