Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El tren de Sóller fou inaugurada el 6 d'abril de 1912 i és de les poques línies de tren privades de l'Estat espanyol i se sustenta per l'interès turístic que suscita. És operat per una empresa privada, anomenada Ferrocarril de Sóller SA. Té terminal a Palma on és possible el transbordament amb l'Estació Intermodal Plaça d'Espanya. L'edifici de l'estació formava part de l'antiga can Maiol, on es feren importants reformesa partir de 1911. A la façana, una gran làpida de l'escultor Llimona, està dedicada a qui va ser gran impulsor del ferrocarril, Jeroni estades Llabrés. En la planta baixa de l'edifici hi ha dues sales dedicades a pintures de Picasso i Joan Miró cedides per Pere Serra, solleric il·lustre i mecenes. Un bust seu presideix el pati d'entrada. En diferents punts de l'edifici podem llegar textos de Guillem Colom, Emília Sureda i Miquel Forteza.
El viatge a Ciutat era llavors una empresa. Tant d'hivern com d'estiu havíem de llevar-nos a les tres del matí per anar a prendre a més córrer un seient a la diligència que, afrontant les tenebres de la nit a la llum feble dels seus fanals d'oli, partia invariablement a les quatre de la matinada. No cal dir que, d'hivern, els viatgers no ens coneixíem les cares fins a mitjan camí i, amb tot i estar-nos quatre hores llargues en el trajecte, arribàvem a Ciutat amb totes les tendes encara tancades...
La diligència del poble era, com la de tants d'altres, un transport dels primitius: una llarga galera de quatre rodes amb espigó i balancins per a tres bèsties, dividida en tres compartiments. en el de davant, el pescant, hi anava el cotxer i, al seu costat, els qui més es marejaven; amb el paisatge al davant i el cotxer a la vora –que us contava sempre mil facècies-, era el lloc més divertit, però el més desabrigat, car restava a la intempèrie. El compartiment del mig, la berlina, era el reservat als senyors o a les famílies benestants que volguessin pagar a bon preu les diferències de classe. en el de darrere hi anava el públic que en diríem "de tercera" i, per la barreja de la seva gent, resultava el més pintoresc, però també el més incòmode. El mestre s'allotjà com pogué dins la berlina, i nosaltres en el pescant, vora el cotxer, com a pobres diables.
Per la venguda del ferrocarril de Sóller
I
Davant ton pas s'han obertes
les entranyes palpitants
d'aquestes penyes desertes
—obra augusta dels Titans—!
I coronat de victòries
has entrat aquí, portant
sobre ton dors de gegant
altres noms i altres històries...
I al veure't, Sóller encantada
com un llarg so ha despertada
amb el front tot resplendent
i triomfal; com una fada
qui l'hora veu arribada
de son desencantament.
II
Poble antic de sang llatina
de Sóller; desperta ja
que un Sol brillant il·lumina
ton front cenyit d'olivar.
Esclatin en flors nevades
els teus tarongers daurats
i dansin avui tes Fades
dins tos torrents encantats.
Desperta Sóller triomfant
que dins t'Arcadia odorant
neix avui una nova història:
la història d'uns temps sublims
qui coronaran tos cims
ambla més alta victòria!
Al tren de Sóller
Com una serp desplegada
qui s'arrastra tot fogosa
pit de ferr, i verinosa,
sobre els rails allargada.
És el tren que en l'arrancada
puja costers fatigosa,
és la idea victoriosa
amb un fet cristelitzada.
Dins els penyals foredats
com a rèptils amagats
entren els trens, a través,
tal com entra en nova vida
el camp en la Pasqua florida
entre dins Sóller, el Progrés!
Sóller-Exprés
Cada dia com un llançadora
de ciutat a ciutat corre l'exprés.
L'una li riu damunt la mar sonora,
l'altra dins una vall de tarongers.
Deixant la plana d'hortes i ametllers
ràpida puja la locomotora,
i la muntanya d'ignorats recers
travessa com espasa colpidora.
Comença a davallar, des de l'abrupte
penyal, damunt els arcs del viaducte,
fins arribar a la ciutat florida.
A sos peus canta l'aigua del torrent,
al front, el Puig Major fosforescent
i, al lluny, la mar plena d'amor la crida.
Altres indrets de Sóller: