Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'edifici més rellevant de Sineu és l'església de Santa Maria, documentada d'ençà el 1248. El 1505, patí un incendi, fet que va provocar la construcció d'un nou temple d'estil gòtic com l'anterior. El 1880-81, s'hi feren obres d'ampliació que aportaren el creuer, una gran cúpula estrellada de base octogonal i una nova capçalera. El temple presenta una nau única amb creuer transversal, i és cobert per una volta de creuaria i capelles laterals. A finals del segle XX i principis del segle XXI va tenir lloc una altra important reforma de l'església. Davant la rectoria s'aixeca el monument de Sant Marc, anomenat popularment "es lleó". Datada del 1945, és una escultura de coure d'un lleó amb ales, símbol de l'evangelista, que aguanta un escut de Sineu amb una de les seues cames. Mercè Massot va dedicar un poema a la festa de Sant Marc de Sineu que podem llegir tenint a la vista la monumental església i el monument, i dos fragments de Josep Maria Espinàs parlant de la singularitat del campanar i del mercat. També en el mateix lloc i bo tenint un panorama elevat dels camps que voregen la vila escau llegir el sonet que els dedicà Joan Margarit.
Autor:
Mercè Massot Planes
Obra: Violetes , 1945
Pàgina: 75
Obra: Violetes , 1945
Pàgina: 75
Sineu per la festa de Sant Marc
Sineu, vila riolera,
aquest jorn tan lluminós
ressorgeix la clarandera
del teu passat gloriós.
Bella vila segellada
de noblesa i antigor,
vistosa perla, engastada
dins blateres tot rossor.
Oh com m'alegra la vista
la teva àmplia visió!
Bellesa, devoció...
Tot als peus del Sant patró
l'alt Sant Marc Evangelista!
Autor:
Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: A peu per Mallorca. Sense veure el mar , 2005
Pàgina: 153
Obra: A peu per Mallorca. Sense veure el mar , 2005
Pàgina: 153
El magnífic campanar de Sineu té una fornícula on és visible una imatge de santa Bàrbara, patrona contra els llamps. El que importa és que el campanar no caigui, i sé el que em dic. És tradició que «es pern del món», o sigui el seu eix, es troba exactament sota el campanar de l'església de Sineu. Una peça que arriba fins al centre de la terra, essencial perquè el món no s'aturi de rodar. Afegeix la tradició que el dia 31 de desembre de cada any, el rector de la parròquia, el batlle i l'escolà baixen a engreixar el pern del món. És lògic, si es considera que Sineu és el centre de Mallorca i Mallorca és el centre del món. Caterina Valriu ho explica així: «A punt de mitjanit de cada 31 de desembre, mentre que noltros mos engatam i mos pegam aferrades pes coll per celebrar es canvi d'any, ells se'n van per sa porteta de Santa Bárbara, se'n van per avall, per avall... fins en es pern del món. I l'unten ben untat, ben untat, i així es pern pot anar voltant durant la resta dels 364 dies de l'any.»
Autor:
Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: A peu per Mallorca. Sense veure el mar , 2005
Pàgines: 139-141
Obra: A peu per Mallorca. Sense veure el mar , 2005
Pàgines: 139-141
Diuen que Sineu és el centre de l'illa. El centre d'Es Pla, doncs? Sí, però no hi falten pas els turons. Amb boscos d'alzines, no gaire extensos, en general, però que s'han preservat més que en altres llocs. Hem passat prop d'alguns d'aquests alzinars, i he tingut la sensació que al voltant de Sineu el paisatge tenia un cert luxe d'arbres i sotabosc. I ara, entrant al poble, m'hi sembla trobar un aire de capital comarcal. Al segle XIV va ser residència reial, i això vol dir també comercial i, per tant, comunicacions fàcils amb Palma i amb la resta de l'illa. I després hi va arribar el tren...
El mateix tren que molts van agafar per emigrar a altres terres, però l'emigració no va ser un fet exclusiu de Sineu.
Anem directament a l'hotel, al carrer dels Bous, per donar senyals de vida i córrer cap al mercat abans que el desmuntin. L'hotel no porta un nom popular, com és habitual -Sa Bisbal, can Bagot, es Figueral Nou- sinó que es diu, curiosament, «León de Sineu». Trobaré l'explicació quan vegi, a la plaça tocant a l'església, l'escultura d'un lleó alat, símbol de l'evangelista Marc, patró de Sineu. No gaire lluny, al Fossar, hi ha un original monument. És la realista figura d'un ciclista, Francesc Alomar, fill de Sineu i que va morir d'accident l'any 1955.
El mercat es d'una extensió i d'una vitalitat sorprenents. Comença a la gran plaça del Fossar, que té dos nivells, s'enfila per carrerons i omple la plaça de l'Església. Conserva indicis de l'antic mercat de bestiar, que va ser una concessió del rei en Pere el Cerimoniós. La presència del bestiar ja és mínima -alguns xais, galls i gallines, ànecs, perdius, i en alguna gàbia llegeixo: «Raça autòctona mallorquina». Aquí també s'hi troben mes d'un centenar de parades de roba, objectes de cuiro, artesania, aliments, i molts venedors negres. Hi ha una gentada que va lentament amunt i avall, que s'enfila pel carreró -cobert per un arc- que separa l'església del campanar, que es va aixecar separat del temple, i els pareos i tovalloles de colors molt vius destaquen, penjats, en la paret de pedra de l'Església. I els possibles compradors però segurs badocs continuen cap a la plaça de l'Església, on hi ha fruita i un garbuix de productes, i encara els estrets carrers del darrere es fan més estrets perquè hi venen penjolls, cinturons i productes de tota mena.
Autor:
Joan Margarit i Consarnau
Obra: L'ordre del temps (Poesia 1980-1984) , 1985
Pàgina: 124
Obra: L'ordre del temps (Poesia 1980-1984) , 1985
Pàgina: 124
Camps de Sineu
L'estiu em crida a vespre i claredat
per caminar entre els marges, als camins
de pols rogenca, cel de tarda endins,
vora els miratges de la soledat.
Són més cultes els camps prop de Sineu
i als horts color verd fosc dels tarongers,
voltats per una tanca de xiprers,
hi ha el sumptuós retraïment d'un déu.
Res no remou els vells abeuradors
al vespre, quan els llums rere les randes
s'encenen com fanals d'un petit port.
Damunt Sineu, al cel de nit, hi ha el mar
i les barques del vent aparellades
amb les obscures xarxes de la mort.
Altres indrets de Sineu:
Indrets