Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Josep Maria Llompart va traspassar el 28 de gener de 1993 i fou siterrat en la tomab familiar del cementiri de Palma. La presideix un fragment del poema "Us veig senyor Sant Jordi". Hi podem llegir també dos poemes de Llompart que reflexionen sobre el pas del temps i la mort, el que li dedicà la cunyada Cèlia Viñas, una valoració intel·lectual de la seva important aportació a la represa de la cultura catalana a les illes després de 1939, que li féu Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941) i, finalment, un altre poema elegíac de Bartomeu Fiol.
Us veig, senyor Sant Jordi, en els
batecs blavosos del capvespre,
en les mans decandides de ponent;
us veig llunyà, minúscul,
fent-vos enfora amb la cançó i la rosa;
us veig en els cantons de la nostàlgis,
cavaller de claror, espurna en la tenebra.
Adesiara
Em passeu per la vora, llampec, frisança.
Portau l'espasa al cint,
al broquer fulgurant la creu de flama
i, enarborat,
el penó d'or i sang
tremolant en el vent de l'esperança.
Digues, sonet, a llunes d'incertesa
l'afany ombriu d'aquell que va cremar
papers desats en frèvola arquimesa
i assalta ardor retia al feu del mar.
Digues, sonet, per quins sorrals irà
passa roent vagarejant nuesa,
quin aspre camp de solitud encesa,
ànima amunt, calciga el peu en va.
Publica al temps, esbaldregant confins,
tota la mort d'aquell que en la més alta
flama de glaç, contell, clavell exalta
contra corrent i vent, ombres endins.
Digues la nit, l'alosa malfadada
en estrany lloc e en estranya encontrada.
Mans pàl·lides de dona –la tardor–
dibuixaven adéus pel lent crepuscle
vellutat, per la seda
d'aquest aire d'ocells, tot llunyania
ara passen pels pins, les cabelleres
asserenant, amorosint petjades
del dur cavall del vent.
Ja són a prop, mirau-les, acaronen
ara el fidel llaüt, la cala ombrosa,
i bressolen la mort, la mort infanta,
la mort de vidre i aigua, trencadissa
com una música.
Ara es desmaien
molt delicadament damunt l'arena;
ara s'enfonsen pel meu pit – oh, tendres,
enamorades mans! – Mirau, amics,
se m'emporten el cor per la delícia
de la fredor del blau. Tota la platja
floreix, vermella, d'una sang ja inútil.
Ametla
A Josep M. Llompart
Ai llàgrima clausurada
de la lluna feta mel,
degotís d'aquest blanc-cel
dels àngels dolça ditada.
A la branca disfressada
me mora de Moreria,
cop de pedra, ai alegria
de mossegades de llet,
entre les dents s'ha desfet
l'hora de l'Ave-Maria.
Coneixedor com ningú dels secrets de la llengua, persona culta i dialogant, afable i acollidora, Llompart es convertí de seguida en un gran mentor de les noves generacions, una de les persones que més influència va tenir en els escriptors necessitats d'orientació i d'ajuda. A través de les reunions literàries organitzades al «Círcol Mallorquí» —que varen posar en contacte els supervivents de l'«Escola mallorquina» amb els «joves iconoclastes» de la postguerra—, a través de la secretaria de la revista mallorquina de Camilo José Cela, «Papeles de Son Armadans», i molt especialment a través de la direcció literària de l'Editorial Moll, Llompart va impulsar o va estimular vocacions de poetes, novel·listes, dramaturgs i assagistes, va afavorir l'edició de llibres d'autors novells o ja consagrats i els valorà amb dotzenes de pròlegs amables i intel·ligents.
Josep M. Llompart fou un intel·lectual profundament arrelat a Mallorca, però no es va limitar a restar tancat a la seva illa. Va tenir sempre un horitzó ampli, que el dugué a una consideració global de la cultura catalana, en la línia dels anomenats «catalans de Mallorca» que s'havien manifestat a través de les pàgines de la revista «La Nostra Terra», col·lapsada per la guerra civil i per les seves tràgiques conseqüències. El seu compromís en aquest camp no fou purament teòric, ni es va limitar a articles o a llibres redactats en solitari. Ben al contrari, va intervenir sovint en actes culturals i polítics en múltiples indrets de la geografia de les terres de llengua catalana —dels Països Catalans, com deia sempre ell sense embuts— i va defensar les seves idees en fòrums com la Universitat Catalana de Prada o el col·loqui de la North American Catalan Society celebrat a Toronto, sense oblidar els seus contactes amb intel·lectuals castellans o gallecs o les seves excel·lents traduccions de poesia galaicoportuguesa.
Llompart, que es considerava fonamentalment un poeta, es va veure obligat per la força de les circumstàncies a convertir-se en historiador de la literatura, en crític literari i en home públic i arribà a ésser membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, president de l'Obra Cultural Balear, president de la Federació Llull i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Home senzill i sense pretensions, es va veure enaltit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, després de la mort del seu mestre i amic Francesc de B. Moll, havia esdevingut el patriarca indiscutit i venerat de les lletres catalanes de Mallorca.
Ara només ens resta continuar el camí que ens ha assenyalat durant tants anys i fer-nos-en dignes.
XV
A josep maria llompart
Où sont des morts les phrases familières,
l'art personnel, les âmes singulières?
paúl valéry, Le Cimitière Marin
Tu que tan bé treballes la paraula,
amic, ara ja portes un cambuix de plata,
però des de molt abans, de sempre
—tips de tanta comèdia, cobejosos de pau-,
amb tu hom ha pogut conversar,
amb l'esguard alt, de Thànatos,
i, amb el cap cot i llavi reticent,
de la llibertat i de les arts.
Altres indrets de Palma: