Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Emília Sureda va viure moltes temporades amb la seva germana Faustina, en la casa número 3 del carrer de Sant Gaietà, propietat del seu cunyat, el notari Josep Socias i Gradolí. En record de la seva obra proposem de llegir-hi al davant dos poemes de l'autora, "Ànimes germanes" segurament relacionat amb la compenetració que devia tenir amb sa germana i "Tot passa i se'n va", escrit el febrer de 1902, que mostra el seu estat d'esperit dos anys abans de morir. Tamé hi escau la lectura de dues elegies amicals que en homenatge, arran de la seva mort, li van dedicar Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera.
Autor:
Emília Sureda i Bimet
Obra: Poesies mallorquines , 1992
Pàgines: 49-50
Obra: Poesies mallorquines , 1992
Pàgines: 49-50
Ànimes germanes
(Imitació de Bécquer)
Dues flairoses poncelles,
totes dues d'una branca,
que es baden i moren juntes
i un mateix aroma exhalen.
Dos embatols que tivellen
les ones de la mar blava
i se troben i es confonen
dins una sola volada.
Dues gotes d'una font
que corren sempre plegades,
com a llàgrimes dels ulls
que redolen per les galtes.
Dos ciris que cremen junts
davant la mateixa imatge,
com a símbols d'una idea,
com a espires d'una flama.
Dos sospirs sortint d'un cor,
dos ais! amb què el dol s'esplaia,
dos aucells d'un mateix niu...
això són les nostres ànimes.
Autor:
Emília Sureda i Bimet
Obra: Poesies mallorquines , 1992
Pàgines: 77-78
Obra: Poesies mallorquines , 1992
Pàgines: 77-78
Tot passa i se'n va
Cançó per Na Maria Sabater
Així com esclaten dins tanca florida
clavells i poncelles que el temps secarà,
així també es bada, dins l'hort de la vida,
la flor que marcida
serà l'endemà...
Tot passa i se'n va!...
És l'ànima nostra, mar gran sense cales,
i vents i tempestes s'hi solen alçar;
quan fuig la ventura, no li tiren bales,
que l'or de ses ales
en pols se desfà...
Tot passa i se'n va!...
Mirau la donzella que n'és de garrida:
ses galtes són roses, claror son mirar;
mes si amor li apunta, que prest cau ferida!...
malaire la vida
que tant de mal fa!...
Tot passa i se'n va!...
Per què el coret nostro té tanta oradura?
per què és que la idea sempre ha de volar?
i el món, per què roda?, per què no s'atura?
No ho sap la criatura,
no ho sap ni ho sabrà...
Tot passa i se'n va!...
Autor:
Miquel Costa i Llobera
Obra: Tardorals, dins Poesia Completa , 2004
Pàgines: 551-552
Obra: Tardorals, dins Poesia Completa , 2004
Pàgines: 551-552
Tribut a la bona memòria de n'Emília Sureda
Cor tan ple de simpatia
que anaves escampant,
tot absort dins un encant
de somnis de poesia;
dolç esperit consirós
que, mirant les oronelles,
volies volar com elles
per dins l'espai lluminós;
pobre ser que en viu desfici,
davall ton riure amatent,
d'un ideal descontent
portaves l'intern cilici;
cap al suprem Més Enllà
ja prengueres la volada:
la prengueres tan sobtada
que ni un adéu comportà!
Lires de tu conegudes
te donen ara l'adéu,
posant-lo del llaüt teu
damunt les cordes rompudes.
Rompudes, ai!, per la mort,
pel bon afecte lligades,
eixes cordes delicades
guardaran el teu record.
Sobre ton buit que ens endola
ta lira aquí romandrà,
i vibrarà... vibrarà...
a l'aire del temps qui vola.
Així parlaràs, absent,
als qui et guarden enyorança
i et donen amb l'esperança
l'arreveure del creient.
Així el teu cant sentirà
més gent que no el coneixia
i ta dolça simpatia
per mes cors s'escamparà.
Altres indrets de Palma:
Indrets