Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1740, el Capità General Vallejo, tingué la iniciativa d'arranjar el camí exterior de la Porta de Jesús, una de les cinc que donaven accés a la ciutat amurallada, en el camí que comunicava Palma amb el convent de Jesús. El 1783, amb la intervenció del cardenal Despuig, aquest passeig prengué un aspecte bastant definitiu. Fou batejat popularment com el passeig de les Quatre Campanes gràcies perquè a banda d'uns bancs encorbats de pedra, s'hi col·locaren a cada cantó quatre grans hídries o copes amb uns bons pedestals que recordaven la forma de la campana. El fet que a mitjan del segle XIX comencés a funcionar el cementiri de Son Tril·lo, féu que de mica en mica es develués el caire de passeig senyorial que havia tingut fins aleshores. Situats en un dels quatre cantons podem servir-nos d'un text de Bartomeu Ferrà en què descriu com anaven les cerimònies dels enterraments i el poema elegíac "Enyorança", de Joan Alcover en el qual afirma que les Quatre Campanes podien veure passar sovint els seus pensaments i enyors cap els seus morts.
Autor:
Bartomeu Ferrà Perelló
Obra: Ciutat ha seixanta anys 1850-1900 , 1996
Pàgina: 94
Obra: Ciutat ha seixanta anys 1850-1900 , 1996
Pàgina: 94
Una de les impressions més inesborrables que em romangueren de ma infantesa, era la que me feien els acompanyaments dels difunts. Aquells combois d'homes treballadors que s'arreplegaven a cas mort, per dur-lo se'n sobre ses espatles, de quatre en quatre, baúl destapat; si era senyó, amb una barretina negre al cap, i si era obrer o menestral, amb un barret llarg català color de pansa que sacsava al compàs deis que el portaven; mentre el més afectes a la casa, tan prompte com la comitiva arribava a la Porta de Jesús, ja s'eren senyats amb veus altes, passant el Rosari de cap a les Quatre Campanes... i un parell d'homes de confiança, davant, davant, se'n duien un covo amb botelles i un altre amb dolcetes i confits, per dar un glop a cada acompanyador, aturats en el Revolt dels cotxos, baix de Jesús orodma (si volien fer més cas) en el Pont de Son Tril·lo.
Aleshores encara s'usava celebrar els funerals de cos present als morts a l'Hospital, en l'Oratori del Camp-roig, si bé estava prohibit a les demés esglésies. El darrer cadàver exposat, ho féu treure de dins Santa Eulàlia o de Sant Francesc (no estic segur) l'alcalde D. Miquel Estado; era el d'una jove molt agraciada, i se'n parlà prou.
Autor:
Joan Alcover i Maspons
Obra: Obres completes , 1967
Pàgines: 22-23
Obra: Obres completes , 1967
Pàgines: 22-23
Enyorança
Pensaments qui volen com a caravanes
de fulles empeses pels mateixos vents,
si fossen visibles els meus pensaments,
passar els veurien les Quatre Campanes.
Des que se n'anaren per aquell camí
els que abans de l'hora de l'adéu etern
feien el viatge de la vida amb mi,
en aquesta vida m'hi trob un extern.
Mes no donaria mos jorns de tristesa
pel camí de roses de ma jovenesa,
d'abans de trobar-hi el bé que he perdut,
perquè fins llavores no havia viscut.
Una imatge nova, un mot de promesa,
els temps senyalaren de la plenitud.
Gesmilers, acàcies, caminals d'arena,
xiprer adormit,
que amb la rama plena
d'ales invisibles passaves la nit,
i a l'auba semblaves torre d'harmonia;
fulles escampades de la flor mustia,
ombres qui plorau,
soledat, silenci qui m'agombolau,
parlant a mon cor
amb la melodia
de tot lo que mor...
quan, la mort arribi, poc en gaudirà
de la vida mia, lo millor ja ho té;
pensaments qui volen, fulla de roser,
la flor de ma vida tota se n'hi va.
De les primaveres que al món esclataren,
sols unes poncelles que aquí se badaren
i ara se podreixen
a davall la terra... per mi no se fonen;
són les que coronen
les imatges pures qui me compareixen
i no m'abandonen,
dolça companyia de ma soledat.
Vénen i s'asseuen a devora mi;
el xiprer me parla d'immortalitat,
i de la celístia baixa en el jardí
dolça claredat.
Altres indrets de Palma:
Indrets