Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest lloc, abans de la construcció del tercer recinte de murades de Medina Mayurqa, al segle XI, estava coberta per les aigües d'una cala que era la desembocadura del torrent Exequin, nom àrab de la Riera. Aquest tercer recinte passava pel centre de la plaça, que ja s'havia dessecat la cala i s'havia convertit en el llit del torrent que arribava fins a l'actual passeig del Born. Des del segle XII, època delsalmoràvits, s'hi establia el mercat. Després de la conquesta, el 1302, per privilegi del rei Jaume II de Mallorca, s'hi permeté cada dissabte la instal·lació del mercat. Des de 1712 hi ha notícies que hi havia el tancat de bous amb curses de toros. Durant el segle XVIII i part del XIX fou un lloc d'execucions públiques, ja que hi havia les forques, que abans eren al moll, a tocar amb la Llotja. A principis del segle XIX s'hi plantaren arbres de tal manera que constituïa un passeig que enllaçava la Rambla i el Born. En aquesta plaça hi ha l'església de Sant Nicolau i centrant-la, el monument a Antoni Maura
Just davant d'aquest monument amb l'escultura dedicada a Antoni Maura i Montaner (1853-1925), feta per Marià Benlliure podem llegir l'endreça que clou el poema "El ginebró", de Poemes bíblics, on Alcover narra les incomprensions a què es sotmès el profeta Elias per les masses fins que un dia, al desert, en una bona ombra, el socorre un àngel i li dóna nova vitalitat per a seguir endavant. L'endreça en vers, de 1918, dedicada a Maura volia evidenciar certs paral·lelismes entre la història del profeta i certs aspectes de la vida pública d'aquest polític, cap del partit conservador espanyol, i més específicament del maurisme, sota l'empara del qual Joan Alcover fou regidor de l'Ajuntament de Palma i diputat a les Corts de Madrid. També s'hi pot llegir dos fragments de les novel·les Sicília sense morts, de Guillem Frontera i d'Una arcàdia feliç, de Miquel López Crespí que hi són ambientades.
Endreça a n'Antoni Maura
¿Te'n recordes, amic? Tresca qui tresca
sota l'ardenta llum canicular,
arribàrem un jorn a l'ombra fresca
i plena de perfums d'un vell pinar.
Una aura de salut allà fruïes,
allà vessaven penetrants aromes
el llagrimeig dels troncs, humits de gomes,
la mata, el romaní, l'arbre d'Elias.
Jo hi he tornat avui. Per recordança
de l'hora de repòs i de bonança,
pensant en tu i en la sagrada gesta,
un brot de ginebró dur-te he volgut.
Pel llarg camí que et resta,
ell te sia perfum de fortitud.
Liudmila Bokova no havia estat mai a casa de Mateu Llodrà, actual domicili provisional de la seva amiga Nerea Domenti. Situada en un dels cors de la ciutat, entre el teatre Principal i el passeig del Born, la casa s'obre en finestrals panoràmics al Palau de Justícia, cosa que li permetia veure, entre una guarda d'informadors acaramullats i policies mantenint l'ordre, entrades i sortides d'insignes conciutadans honorablement corruptes —els jutges s'havien arromangat i començava a aflorar una certa percepció ciutadana d'una nova justícia que encerclava els lladres de coll blanc. Tenia al davant una placeta amb monument de Benlliure a Antoni Maura, l'església de Sant Nicolau i dos petits edificis modernistes. A dues passes, el cafè Central, el Caixafòrum, can Fresquet—la pastisseria més insigne de la ciutat—, un forn famós per les ensaïmades i el bar Bosc, a part d'alguns altres cafès dissenyats amb la perversa finalitat de simular als ulls de l'extern una llarga tradició. I a dues passes també — Mateu Llodrà valora molt aquest veïnatge— de la millor botiga de música clàssica i de jazz de tot Mallorca, a la Costa de sa Pols, i d'un parell de llibreries.
Els falangistes m'enviaren a fer guàrdies al Mercat Central. El meu deure consistia a tenir cura de coves de cebes i sacs de patates, però era la meva forma de contribuir a l'èxit dels militars sublevats. Bernanos patia d'insomni. Hi havia dies que no podia dormir i, més d'una vegada, a mitjanit, amb el paper que Zayas li havia signat per si l'aturaven les patrulles de control, compareixia pel Mercat i petàvem la conversa. Sovint parlàvem de la necessitat que tenia Europa d'un nou ordre, d'uns règims prou autoritaris per fer front a la infiltració bolxevic. L'ateisme marxista, el culte al poder de les masses, que ja havia denunciat de forma magistral José Ortega y Gasset a les obres España invertebrada. La deshumanización del arte i La rebelión de las masas eren arreu, enverinant la dolcesa del viure d'abans dels terratrèmols revolucionaris. Sempre havia admirat la clarividència d'Ortega y Gasset, i també la d'Eugeni d'Ors. Ara que ho pens, passats tants d'anys des del temps que rememor, veig que les idees d'Ortega m'influïren molt. A Barcelona l'havia llegit amb força interès; a Madrid vaig acabar de fer-me'n un ferm seguidor.
Altres indrets de Palma: