Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El conjunt escultòric, format per unes arcades, un bust i la font, dedicat a Rusiñol, va ser obra de Joan Borrell Nicolau i fou inaugurat, el 1951, en un emplaçament no tan lateral a l'Avinguda del Marquès de la Sènia, en substitució d'un altre que es trobava a tocar del Teatre Principal –on avui hi ha "Nu" de Jaume Mir- i que s'hi havia emplaçat el 1935. En primer lloc, hi podem llegir un exordi entusiaste de Rusiñol sobre l'Illa de la Calma; després els poemes encomiàstics que, respectivament abans de 1906 i el 1926, li dedicaren Joan Alcover i Miquel Ferrà.
Beneeix i beneeix Mallorca, per ser la més bella de totes.
Cap com ella, per al plaer dels ulls i el consol de l'esperit; per a enviar-hi els malalts de la malaltia del frisar; per a dur-hi els convalescents del mal de viure a corre-cuita; per a curar-hi els histèrics, els neguitosos, els enfebrats. Cap com ella per anar-hi a viure sense rellotge, sense brúixola i sense arrencar fulls del calendari, i per no saber l'hora en què es viu i per adonar-se de què es viu, i cap com ella per a servir de sant hospital de l'ànima.
Aquestes illes, damunt del blau, ja la Mare Naturalesa les deu haver voltades d'aigua perquè el Continent no les embruti. Són bocins del nostre planeta, que encara els homes no han fet malbé. Terres verges de lletgesa, perquè hi puguin niar els poetes.
Beneïdes sien, i que déu les guardi!
Beneïda sia Mallorca!
Beneïda l'Illa de la Calma.
El cacic (fragments)
An En Santiago Rusiñol
Un dia tu arribares, de pols esblanqueïda
la roba de bohemi, pelegrinant pel món;
no com aquells qui naixen i passen per la vida
sens voler sebre on són.
Ardit, la pipa als llavis i pàl·lida la galta,
tu anaves onsevulla que l'art trobés hostal,
un poc amarg el riure, l'ànima un poc malalta
de febre d'ideal.
Vengueres per una hora de flirt; en la ribera
la tenda aplegadissa fixares per un jorn;
mes fores com un hoste que es casa amb l'hostalera,
i diu: "Ja no me'n torn".
Tu no la vols com altres, febril, atrafegada;
tu no l'esperoneges, terrible, com qualcú.
Si dorm, també somnia; i tal com és t'agrada,
i li agrades tu.
Les ànimes fonguéreu en místic desposori,
i amb retirança doble, els fills que van naixent
llur fesomia escampen i triomfen en l'empori
de l'art, gloriosament.[...]
Tu has fet de la nostra illa refugi predilecte;
de tos millors ensomnis ella és el niu matern;
i mai s'havia vista com ara en el reflecte
de ton mirall intern.
Mirall on la natura m'apar que s'aurioli,
com una Monna Lisa, d'espiritual dolçor.
Tu en la viventa flama del sol aboques l'oli
de l'íntima il·lusió.
A Santiago Rusiñol
Per molts anys, poeta artista de la pipa i els pinzells!
A la festa jubilosa tots hi som, jo ves i vells.
A la vila que el grec Greco passejava en processó,
de la gent de Barcelona us declaren gran pintor.
Catalunya vos corona d'olivera i de llorer;
jo vull dur-hi de Mallorca una branca d'ametller.
Rusiñol, cor de bohemi, que tothom heu estimat:
En Peret, el senyor Esteve i el seu fill qui l'ha matat,
ex-votaires i pallassos amb el nas pintat de guix...
català de Valldemossa, de Montmartre i del Boul Mich,
La nostra Illa de la Calma, que ha tingut mig cor de vós,
també avui us canonitza, Santiago gloriós!
Quan les copes per vós s'alcin sobre el mar del Cau Ferrat,
el blau verd de les onades aguaiteu per un forat.
D'un país de blaus ensomnis, amagat a l'horitzó,
clara tela lluminosa, us riurà la visió.
Percebreu una pau verda i un silenci de sembrats,
i un misteri de flors blanques dins els aires encantats;
i a ple sol, damunt les aigües, la remor suau dels pins,
i els xiprers parats que resen coronant els vells jardins;
i el poblet, en l'ombra blava, dins un mar de taronger,
i damunt el ponent rosa fumeroles d'encenser...
D'un alè de primavera sentiríeu com el frec:
serà el cor de la nostra illa, que us envia el seu batec.
10 gener 1926
Altres indrets de Palma: