No crec que es pugui veure un temple que amb més simplicitat...
Autor:
Santiago Rusiñol i Prats
Obra:
L'illa de la calma
, 1976
Pàgines:
397-398
No crec que es pugui veure un temple que amb més simplicitat de medis arribi a més alta bellesa, que en menys ratlles hi hagi més art; ni que amb menys medis de construcció s'aconsegueixi més gran harmonia. Si els edificis s'afinessin, diríem que és un orgue immens, que està afinat a quart de to: si es comparés amb una campana, diríem que, fent-la dringar, ha de sonar melodiosament, i si es pogués comparar amb un vaixell, diríem que ha de navegar sense una arruga a les veles. Les columnes són tan esveltes, que no acaben en lo alt: es difumen. Les naus són tan amples i perfectes, que no tenen punt d'unió i no se sap on s'abracen. Els finestrals són tan hermosos, que no reben la claror: la van a cercar allà: en el blau; i allí, en el fons l'altar triomfal rep una llum tan d'ultracel, tan suament divinitzada, que si la glòria baixés, entraria per aquest absis. Ajunteu-hi, ara, un color sever, patinat, com un reliquiari; un color de llosa sepulcral, un color de perla ennegrida, o un color de vella armadura; ajunteu-hi el reflex d'alga que ve de les ones del mar i les guspires de cadmi que baixen dels finestrals; ajunteu-hi les llumenetes dels cirials i de les llànties, com ànimes en processó, i la boirina de l'encens, i les brillantors dels altars, i les foscors de les capelles, i formar l'arca santa més imponent i somniada que hi pugui haver damunt la terra. Aquest temple és una gran flor del jardí de la humanitat. Poques vegades els homes hauran fet servir la matèria per a espiritualitzar-la tant. Són moments feliços del món. Moments en què el misticisme es cristal·litza en obra d'art, en què el pensament es reclou, i l'anima agafa forma. La Seu de Palma és una illa que ha nascut al cor d'una altra illa.
