Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El barri del Molinar va néixer a mitjan segle XIX al voltant de l'antic port de pescadors del Portitxol, a la desembocadura des Torrentó, que el petit promontori de sa Roqueta separa des Portitxolet) on desemboquen els torrents de Bàrbara i Gros. Ja al segle XVII, hi tenim documentats molins fariners que arribaren a ser 28 en el moment de més esplendor. A principis del XX, quan entraren en desús es van anar convertint en vivendes. Al barri, originàriament, hi convivien pescadors i els primers estiuejants de Palma. Però, a més a més de la seva tradició marinera i dels curtits, també té un passat industrial. Així el 1859, s'hi va inaugurar la primera fàbrica de gas de Mallorca. Del barri eren Aurora Picornell i les germanes Antònia i Maria Pasqual Flaquer, conegudes com "les roges del Molinar", que durant la Guerra Civil de 1936 van ser assassinades pels feixistes.
Un text de Santiago Rusiñol, que descriu líricament com va conèixer el barri, ens pot servir de lectura a tocar del monument Wind Rouse, que simula una forma de molí modern coronat per una au amb les ales desplegades. També hi escaurà la lectura d'un passatge de Com una vella cançó, de Joan Mas i Vives i d'una nota autobiogràfica de Vertígens, de Biel Mesquida.
Tirant enllà, seguint la platja que forma el braç de la badia, es veuen, estenent les ales, un rengle de molins de vent.
Aquests molins de vent són vells. Són tan vells, que n'hi ha alguns que ja no els queden veles; als altres els pengen els braços; an aquests, el sol els ha corcat; a molts, com un vaixell vell, només els queda l'ossamenta; però els queda la blancor, i veure'ls blancs, damunt del cel blau, morts i tot i desmantelats, són una visió bellíssima.
Posats de rengle, vora del mar, s'aguanten ferms com la tradició, i es defensen del modo que poden de les cases lletges que els volten i que, mateix que una mala herba, se'ls estan menjant les arrels. Allí, cases de cartó-pedra, amb aquella fredor simètrica que solen tenir els coberts que s'aixequen. Allí, dipòsits de benzina i magatzems de terregada, destil·lant aquella negror que destil·len certes indústries. Allí, barraques amb emparrats que la pols no els deixa fer raïms. Allí, fàbriques d'aquelles coses que les ciutats se les treuen fora, i allí tot lo que fa nosa, voltant aquells pobres molins, que s'enfilen cap amunt, perquè tenen por de tacar-se.
La casa ran de mar des Molinar de la teva padrina vídua Pereta, la mare del teu pare, se't superposava a la transparència d'aquell paisatge. Podies assegurar que davall els pàmpols de l'emparrat, davant per davant de la Palma il·luminada de les nits d'estiu, amb tots els hotels del passeig Marítim fent pampallugues, amb el castell de Bellver i la Seu refulgents, visqueres alguns pocs moments de felicitat.
Altres indrets de Palma: