Editorial Moll

Autor: Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Obra: Els altres quaranta anys (Obres Completes I) , 2003
Pàgines: 215-216

La impremta Gràfiques Miramar anava adquirint cada vegada més força en clientela i en instal·lacions. El vellíssim local del carrer de la Dragona, on s'havia establert, ja resultava petit — a més d'incòmode —, i En Norbert Bauzà hagué de llogar, de poc en poc, diversos locals en aquell barri de la Calatrava: una planta baixa per a despatx, una altra per a magatzem de paper, una altra per a paper imprès... Aquesta dispersió era perjudicial, principalment perquè feia perdre molt de temps en desplaçaments; i jo mateix me'n ressentia perquè els volums impresos d'obres de la meva editorial havien d'estar amagatzemats en aquells mateixos espais que la impremta necessitava. Calgué pensar seriosament de trobar local prou gran perquè la feina i els depòsits de les dues empreses quedassin ben instal·lats i delimitats.

Ja havíem visitat diferents edificis sense resultat, quan casualment, a principis de 1963, vaig saber que estaven venals, en el mateix barri de la Calatrava, una planta baixa i els pisos segon i tercer de la mateixa finca, que era d'una extensió considerable: 380 metres quadrats de superfície. L'anàrem a veure i resultà evident que se'ns oferia una ocasió magnífica: En Bauzà compraria la planta baixa per instal·lar-hi la impremta, i jo compraria els dos pisos — a preu molt més baix, perquè eren grans quadres inhabitables — per a situar-hi el magatzem de l'editorial. Així ho férem: es traslladà la impremta i tot el paper imprès o per imprimir, i començàrem a respirar tranquils.

Pocs mesos després sortí també venal la resta de l'edifici, o sia, un entresol i el primer pis, que eren ben habitables, i ho vaig comprar sense pensar-m'hi gens, encara que el preu era com quatre vegades el dels dos pisos alts. Una part del primer pis — devers 36 metres quadrats — estava ocupada per una terrassa descoberta; la vaig fer cobrir, i quedà convertida en una bella sala per a despatx, amb amples finestrals que li donen una claror esplèndida.

Aquesta reforma i ampliació de local em permeté de traslladar a la Calatrava — exactament al carrer de la Torre de l'Amor, 6 A — la meva biblioteca i les calaixeres del Diccionari, amb la qual cosa el pis de la plaça d'Espanya, on tenim el domicili familiar, quedà alleugerit de pes i augmentat de capacitat.

Una part del primer pis de la Calatrava estava ocupat per llogaters, però trobaren un local que els agradava més i deixaren lliure el meu. Això em donà ocasió d'oferir-lo com a local social a l'Obra Cultural Balear mentre no en tingués de millor, i així he vist desplegar-se dins casa meva aqueixa institució que consider com una filla. Ja que havia nascut justament dins la casa on visc.

Autor: Josep Maria Llompart de la Peña
Obra: Ben viu en el record. Francesc de B. Moll entre la fermesa i la prudència , 1991
Pàgines: 8-9

Ens hi trobàvem bé, en aquella casa. Era una casa alegre, tot i que motius d'alegria no n'hi havia gaire. No hi surava, emperò, aquell clima de nostàlgia i de catacumba que ens atuïa en altres ambients nostrats. A can Moll, un aire d'esperança, d'il·lusió i de laboriositat esvaïa amablement les ombres. En el somrís constant d'en Moll hi devia haver alguna espurna de màgia blanca. Jo no he conegut ningú que sabés, com ell, posar la millor bona cara al pitjor mal temps. Pensau que portar una editorial més aviat artesana amb problemes constants amb la censura, fer classes d'idiomes a l'institut, surar una barcada considerable i, a més a més, lliurar-se a una tasca científica en la qual calia posar tota la saviesa i tots els sentits, no era un joc de poques taules. Tot plegat potser li va fer perdre més d'un cop les rialles; ara, res no va aconseguir d'esborrar-li mai, de cap de les maneres, el somriure.

Val a dir que Francesc de B. Moll no era una persona de tarannà tranquil. Desconeixia per complet allò que en diuen flegma. Qualsevol cosa, per insignificant i previsible que fos, l'afectava i el preocupava, res no li llenegava per la pell. Era un manat de nervis que es va dominar sempre a ell mateix a còpia d'intel·ligència, de bonhomia —va desconèixer també la rancúnia— i de treball. De treball constant, insistent, tenaç. «Dura tamen molli saxa cavantur aqua»: vet aquí el vers d'Ovidi que en Moll va escollir com a lema de la seva editorial. La blanesa insistent de l'aigua acaba soscavant la duresa de la roca. No sabríem trobar una definició més exacta dels treballs i els dies del nostre insigne lexicògraf.

Autor: Sebastià Alzamora i Martín
Obra: El tancament de l'editorial Moll , 2014

El tancament de l'Editorial Moll

 

Dura tamen molli saxa cavantur acqua. És un vers d'Ovidi que Francesc de Borja Moll pare va adoptar com a lema de la seva editorial, que es va dir i es dirà sempre Editorial Moll. Es pot traduir així: "Tanmateix, les dures roques són foradades per l'aigua". És un vers, doncs, que parla a favor de la tenacitat, i del natural desenvolupament de les coses.

Tenacitat i abnegació, a més de talent i rigor, van ser les qualitats que li varen fer falta a Francesc de Borja Moll pare per crear un segell editor en llengua catalana de referència en plena República i fer-lo surar durant els anys de la Guerra Civil i les quatre dècades de satrapia franquista. Les mateixes qualitats que li han fet falta al seu fill, igualment dit Francesc de Borja Moll, per donar continuïtat a l'empresa. Fins ahir.

"Des de l'any 1934 al servei de la nostra cultura", era l'altre lema que figurava a les caixes i a la paqueteria de l'Editorial Moll. Un lema d'una estricta certesa, tant pel que fa a la data com pel que fa a la vocació de servei. Sense l'Editorial Moll i els més de mil títols que componen el seu catàleg, seríem orfes d'obres cabdals de la cultura catalana signades per autors com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Salvador Espriu, Joan Mascaró Fornés, Gabriel Alomar, Josep M. Llompart, Miquel dels Sants Oliver, Vicent Andrés Estellés, Baltasar Porcel, Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover, Miquel Àngel Riera, Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Maria Antònia Salvà, Salvador Galmés, Maria Antònia Oliver, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i, per descomptat, Antoni Maria Alcover o el mateix Francesc de Borja Moll pare, responsables de la tasca titànica i imprescindible del Diccionari català-valencià-balear, més conegut com a Diccionari Alcover-Moll. Això per no fer una llista exhaustiva que ocuparia diversos articles de l'extensió d'aquest.

El patrimoni Moll és un dels més rellevants de la cultura catalana moderna, i no sé quina mena d'iniciativa s'ha de dur a terme per no permetre que es perdi com s'ha perdut l'editorial, però és obvi que alguna cosa s'ha de fer. No ens podem permetre prescindir-ne. Mentrestant, em permeto reproduir el missatge de comiat que han enviat el gerent i la directora de producció de l'editorial, respectivament Antoni Moll Echeto i Susanna Moll Kammerich, amb els quals vaig tenir l'honor de treballar durant uns quants anys de la meva vida i de l'editorial. Per a un segell que tota la vida ha viscut lligat a la llengua i la cultura catalanes com les flames a la fosca, han triat per dir fins aviat (que no adéu) als seus clients i lectors unes paraules d'un mallorquí argentinitzat que es deia Jorge Luis Borges, i que fan així: "Hay qui enes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy in capaz de imaginar un mundo sin libros". Una abraçada a en Toni, na Susanna, en Miquel, en Joan, en Toni Galindo i, per descomptat, a en Xesc Moll. Com diu la cançó, We'll meet again, some sunny day.