Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Tal com documenta el fragment de La ciutat esvaïda, de Màrius Verdaguer (Maó, 1885-Barcelona, 1963) que proposem llegir sobre la murada tenint a la vista la part neoclàssica renaixentista dels darreres del Palau Episcopal, per aquesta zona havia existit la coneguda com la Casa dels Poetes. Era una petita construcció renaixentista, molt d'estampa del segle XVIII, sembla que confrontava amb el jardí de Joan Alcover i els pintors Gelabert i Rosselló juntament amb amb Màrius Verdaguer van decidir convertir-la en el seu cau que va entusiasmar a Santiago Rusiñol.
Un dia, passejant per la murada amb el pintor Antoni Gelabert, en esser en el bastió que s'avança prop de la Catedral, vam descobrir sobre la murada superior una petita construcció d'estil Renaixement que, segons sembla, estava abandonada, igual que l'ampli jardí que hi havia devora.
La caseta tenia un aspecte molt literari, d'estampa del segle XVIII, i accentuaven el seu romanticisme dues estàtues clàssiques, de tamany natural, que hi havia a cada costat de la porta d'entrada, cobertes de molsa i amb ses vestes gregues solcades de llargs regalims.
—Això seria un bon lloc per tenir-hi un estudi —digué En Gelabert.
Durant el passeig ens anàrem entusiasmant amb la idea, i, al vespre, després d'una conversa amb el pintor Rosselló, decidírem fer les gestions necessàries per llogar la caseta en comú, amb la idea que allà hi establissin els pintors el seu estudi i jo el meu raconet d'escriptor incipient.
Al cap de poques setmanes aquell bell racó estava transformat.
Deixàrem el jardí en el mateix estat de deixadesa total en què el trobàrem, perquè així era el jardí més bell possible. Grans ortigues, d'un verd sucós, invadien els caminals, una molsa flonja cobria uns bancs de pedra davall l'ombra espessa d'uns vells pins, i entre les altes herbes que creixien per tots cantons i obstruïen els camins, hi havia el tors mutilat d'una Venus i el somriure diabòlic d'un faune.
Aquell jardí abandonat, que més envant havia d'entusiasmar En Santiago Rusinol, confrontava amb el jardí del poeta Joan Alcover i, tal vegada, altre temps n'havia format part.
La caseta, adossada a la murada, semblava feta a posta per a nosaltres. L'havia feta edificar un senyor de començaments del segle XIX, per instal·lar-hi la seva biblioteca, allunyada de la casa on vivia, a l'altre extrem del jardí, amb la idea de poder-se entregar amb tota tranquil·litat, allunyat dels renous domèstics i bressat pel murmuri de la mar —que arribava fins al peu de la murada—, al tracte íntim i delitós dels llibres.
La caseta tenia un vestíbul, seguit d'una habitació molt gran amb llum zenital. A l'esquerra hi havia una altra habitació, per damunt mateix de la murada, amb dos grans finestrals que s'obrien a la mar.
El conjunt quedà transformat en un niuet d'art. A les parets penjàrem dos bells quadros d'En Mir, dos d'En Rusinol, uns quants de pintors estrangers amics, a més de la producció d'En Gelabert que anava desfilant per l'estudi. Plats antics alternaven a les parets amb la policromia dels quadros.
L'habitació dels finestrals va esser destinada a activitats literàries. Vàrem posar un secreter antic entre els finestrals, i a una prestatgeria hi posàrem una bella col·lecció de porcellanes xineses, petits personatges que per poc aire que fes movien el cap meditativament, adquirint l'aire d'un poblet exòtic, ple de vida.
A poc a poc la caseta s'anà enriquint amb noves aportacions, fins a arribar a ser un raconet vertaderament notable i digne de ser visitat.
A l'època en què rebérem Salvador Rueda i l'Associació de la Premsa, l'estudi estava en tot el seu esplendor.
Els nostres amics artistes s'havien acostumat a venir cada horabaixa, i aquell racó que havia estat tants anys solitari i abandonat, s'animava amb les converses enginyoses i fins i tot amb la vibració apassionada de les polèmiques.
Altres indrets de Palma: