Autor:
Gabriel Janer i Manila
Obra:
Les festes llunyanes
(Tradició i llegendes dels mallorquins)
, 1999
Pàgines:
36-37
Pel carrer de sa Portella, quan cau la nit, la por s'escampa igualment que la fosca sobre les façanes dels palaus, entra dins les cases i penetra la mirada vigilant de la gent.
Quan les campanes de la Seu toquen per última vegada, perquè la tarda penja dins l'horitzó i el dia es clou, adesiara hom encén un llum d'oli davant un petit retaule, en un cap de cantó, que il·lumina tènuement l'obscura penombra de la nit. Llavors, ni una porta oberta, ni una finestra sense embarrar.
Diuen -el rumor creix com una taca d'oli i gela la sang- que un drac espantós compareix totes les nits al carrer de sa Portella, ataca els vianants i els destrossa. Hi ha qui assegura que alguns infants de pit han desaparegut del bres. Potser, el drac ha entrat a les cases i ha devorat les criatures.
Un vespre d'aquells arriba d'Alcúdia, d'on és governador, el cavaller Bartomeu Còc. El camí era llarg i ha arribat fosca negra. Entra a la ciutat -el portalà el coneix i no tarda a obrir-li- i es dirigeix a la finestra de l'enamorada, en un cap de cantó del carrer de sa Portella. Sota la nit densa, floreixen, tendres, les paraules d'amor.
El cavall eguina desesperadament. Els ulls lluents del drac -només els ulls- flamegen dins la negror, ni que fossin calius. El cavaller s'ha tret l'espasa i ha envestit la fera. Algú, el cor estret, ha sentit els crits de la bèstia abans de retre's definitivament a la mort.
El cavaller l'ha arrossegat fins a la finestra de l'estimada, el drac, i l'hi ha ofert com si fos un trofeu. Potser a la dama li ha comparegut el plor a la punta dels ulls.
De matinada, quan l'alba dilueix la fosca i el dia clareja, la pluja -una mica de pluja- esborra del trespol la sang verda del drac.
