Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la Plaça de Sant Bonaventura hi ha el monument dedicat a Maria Antònia Salvà amb l'escultura de S'Espigolera. Va ser realitzat en bronze el 1965 per l'escultor Horacio de Eguía que es va inspirar en la figura de la nena del poema que hi podem llegir. Antigament les nenes anaven darrera els garbelladors per poder collir les espigues que deixaven. També escau la lectura del poema que el 1918 Miquel Ferrà dedicà a la poeta.
Espigolalles
Sol ardent. Bella collita
per l'extens ametllerar.
«Arri, arri, somereta:
anirem a espigolar... »
La gerreta plena d'aigua
i al cistell el berenar,
si d'espigues no se'n troben,
de records bé n'hi haurà.
Ben cordada l'espardenya,
quin delit ve de cantar
per pinars i conradissos
amb el fresc embat de mar!
Les tonades de la terra
Déu les vulgui conservar,
i les danses a la lluna
que la son fan allunyar.
Castanyetes que emmudíreu,
altre temps quin repicar!
Vostres cintes virolades
feia l'aire voleiar,
vostres cintes beneïdes,
que ara em plau de venerar
com a deixes d'una joia
que amb la fe s'agermanà.
Oh el llegir de l'Evangeli,
com escau en català!
Oh la missa dels diumenges
al redós d'aquell altar
blanc de calç amb sant Jeroni
del vell quadre casolà!
Oh la vida sense enveges,
que és tan bona com el pa!
El casal antic d'anyades
per sos flancs veu rodolar
clarors d'auba i llum de posta,
qui en podria els jorns comptar?
Prou la bresca rustiqueja,
mes la mel que a dins hi ha
té dolçor que reconforta,
benaurat qui la gustà!
Ai, Maria, Mariel·la,
que n'ets lluny per no tornar!
A Maria Antònia Salvà
Avui que, en homenatge que l'ideal anima,
del poble que et diu seva s'ajunta aquí la flor,
rebràs també l'ofrena de qui de lluny t'estima
i que et serà a la vora duit pel desig del cor.
Cantora de les nostres divines rustiqueses,
per qui és més exquisida la flor com més humil;
tu en qui totes les gràcies i totes les pureses
tenen un dos gentil.
Ma musa et diu: Oh dolça germana camperola
que aboques l'aigua fresca per l'esperit cansat!
I adora tes rientes clarors de corritjola
i tes suaus tristeses que un àngel aconsola,
corprès de ta bondat.
Altres indrets de Llucmajor: