Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Torrent de Pareis comença a S'Entreforc, per la confluència de dos torrents més: el del Gorg Blau o Sa Fosca i el Torrent de Lluc. És un lloc frqüentat pels excursionistes que realitzen la baixada del barranc partint d'Escorca i que s'arriben fins al nucli turístic de Sa Calobra. Poc després de deixar S'Entreforc, a mà dreta, a dalt de tot de la vertical paret veurem la Cova del Soldat Fuit. És en aquest punt que podem llegir dos fragments de les memòries de Guillem Colom que ens en conten la llegenda i un descens per aquesta barrancada.
La Cova del Soldat Fuit
I retornàrem altre cop al creuer de l'Entreforc i, encaixonats sempre més entre dos alts murs de roca, començàrem la baixada del Torrent de Parells
I quina no seria la nostra impressió quan, a la primera balma de la Serra de la dreta, suspesa a més de cent pams de les fortes revingudes de les aigües del torrent, hi descobrírem, perduda dins el penya-segat, la Cova del Soldat Fuit, altrament més coneguda per la del Soldat Pelut, el popular bandejat de la famosa llegenda de la muntanya. Esglaia, en alçar la vista, només de veure l'asil que se sabé trobar aquell heroi tan temut, a prova de tota emboscada dins aquell desert penyalar. Aïllat del món del fons per la gran esllavissada de les aigües del torrent, i aïllat del món de sobre pels cingles inaccessibles del serral de tramuntana, l'única via possible de davallar del seu niu era una escala de corda, que l'heroi proscrit cobrava en tomar de les eixides per a saciar la fam. En una d'elles, perseguit per la justícia i sense altra possibilitat d'escapolir-se, és fama que va saltar d'un cim a l'altre dels penya-segats més alts del torrent, aconseguint així burlar els seus perseguidors que, mancats del seu coratge, no pogueren atrapar-lo. De llavors ençà aquells cims són coneguts amb el nom del Salt del Soldat Pelut, i esglaia sols de pensar el risc mortal d'aquell salt a través d'uns murs de roca de cent canes de fondària...
Torrent de Parells avall
Fascinats per la troballa de la Cova del Soldat Fuit, prosseguírem la marxa, Torrent de Parells avall, que un cop començada, ja no es pot tornar arrere, tal és l'amuntegament dels xaragalls de roques estimbades des dels cims, de qui sap els milers d'anys... I adés sortejant els còdols d'aquells esllavissaments, adés esmunyint el cos a través d'estretes balmes —sovint plenes de falgueres àvides d'humitat enmig del rocam hostil—, adés saltant entre escletxes ombrejades de llorers i d'englantines salvatges que sols esbrosten les cabres i els bocs orats d'aquells cingles, quan no capbussant pels gorgs d'aigües verdes i gelades on pul·lulen les anguiles que remunten el torrent, arribàrem per fi al delta de la desembocadura, que es desfeia en grans meandres plens d'alocs i de jonqueres, florits entre l'aridesa d'aquell immens arenal.
I després de les dantesques visions de l'Entreforc i de la nit sense estels dels llimbs glaçats de la Fosca, amb quin plaer respiràrem el vent salat de la platja i amb quin goig tornàrem a veure el mar eternament blau de la nostra Costa Brava,
jove com el primer dia
que l'ull de l'home s'obrí! [Miquel Costa i Llobera]
Però jo, poc m'adonava del seu embat reconfortant. Anorreat per la grandesa còsmica del paisatge que havíem travessat —desesperació plàstica dels pintors de l'illa, des de Mir a Rossinyol, de Sargent a Bernareggi—, sols restava obsessionat per la suggestió tràgica dels indrets inaccessibles per on, com ànima en pena, vagà el bandejat proscrit de la famosa llegenda, que tantes afinitats servava amb el personatge del poema de muntanya que amb tota la bona fe de la meva jovenesa tenia en cor de cantar.
Altres indrets de Escorca: