Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Gorg Blau, situat a la vall d'Almallutx, és un embassament artificial d'aigua que es troba a les faldes del puig Major i del de Massanella. Juntament amb l'embassament de Cúber, d'ençà 1971, abasteix d'aigua a Palma. El torrent que parteix de l'embassament, anomenat del Gorg Blau o sa Fosca, desemboca al torrent de Pareis. Abans de la construcció de l'embassament, s'anomenava Gorg Blau l'indret més estret del torrent que en rebia el nom, en el lloc per on el travessava el camí de Sóller, amb un pont. Al costat del pont s'arribà a excavar un túnel per als cotxes. El lloc es féu famós per la conjunció de l'alçada de les parets del torrent, pel color de l'aigua i pel pontarró i inspirà poemes. Fou pintat, fotografiat, objecte de visites turístiques i reproduït en targetes postals. En qualsevol punt al voltant de l'embessament i especialment en el lloc en què s'ha instal·lat un mil·liari romà, podem llegir el poema que li dedicà Miquel Costa i Llobera, un text de Santiago Rusiñol en què pinta tot escrivint el lloc idíl·lic desparegut i, finalment, fragments del poema "Camí de les altures", d'Emília Sureda.
El Gorg Blau
Adéu, tristor encastellada
del pla de Cúber i Almallutx!...
Seguint arreu l'aigua que fuig
d'aquesta terra desolada,
sorprèn mos ulls la portalada
d'un Paradís
L'aigua s'atura a son encís,
i com que diga: reposau!
— Dolça és la calma del Gorg Blau!
Les colossals penyes bessones,
formant un freu meravellós,
sols deixen caure un raig dubtós
sobre l'estany pur i sense ones.
D'encantaments blavors pregones,
com un safir,
aquest estany fan resplandir
i com que diguen: somniau!
— Dolç és el somni del Gorg Blau.
L'antic camí tot solitari
voreja l'aigua recobert
baix del penyal, i sembla obert
per un exèrcit llegendari...
passant del Gorg al mur contrari
pel rústec pont,
somriu la coma de la font
com un idil·li tot suau.
— Dolç és l'oasi del Gorg Blau.
Sortint del Gorg, per entre molsa,
ramatges, heures i ramells,
l'aigua jugant fa amb els aucells,
seguit, seguit, música dolça.
La neta escuma que ella espolsa
singlota o riu?
Al qui l'escolta pensatiu,
com li diga: meditau!
— Dolça és la parla del Gorg Blau.
Per entre flors, per entre espines,
lo que era estany se fa torrent,
i avall, endins, se va perdent
per un rocam com en ruïnes...
No hi troba ja murtra ni alzines,
molsa ni flors,
quan allà baix, desfeta en plors,
dins la gran Fosca, l'aigua cau...
—Ai! Com la vida és el Gorg Blau!
I caminant sempre per a deslliurar-vos, trobeu uns gorgs d'aigua puríssima que estan tan voltats de pedra que, al caure del xaragall, hi dringa com una moneda. En trobeu com el "Gorg blau", que aquesta pedra l'enclou tant, que vista allà al fons, la llenca d'aigua sembla una tira de cel que ha caigut dintre del torrent, i per fi a l'eixir de l'avenc, en veieu una que és la més gran que es pugui veure enlloc més. Passa de mil quatre-cents metres! Està arrelada dintre el mar, i li diuen el "Pic major", i des del cim d'aquella llosa podeu veure cinquanta pobles i una cinta de blau que us volta.
Cançó de les altures (fragments)
Si vas com jo endarrer de llum més pura,
si t'acuba aquest baf,
deixem la malaltissa polseguera
dels calitjosos plans.
Pugem, pugem plegats a l'alta serra
on tot és bell i sà,
on s'estenen pels troncs les barbarel·les,
les heures pels cimals.
No temis los reclaus ni les caigudes
per l'aspre penyalar:
la terra allà no embruta ni es fangosa,
la pols no puja tant.
I quan l'ombra s'estenga i l'estelada
comenci a espirejar,
damunt la terra dura i sanitosa,
davall l'espès brancam,
quin bon dormir, ma vida, que hi faria!
quin so tan reposat,
fins que la piuladissa matinera
i el picarol llunyà
i el marruqueig de los coloms salvatges
dolçament arribàs!
Altres indrets de Escorca: