Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ses Fonts Ufanes són un surgència d'aigües a la finca de Gabellí Petit als voltants de l'ermita de Sant Miquel. Foren declarades Monument Natural l'any 2001, amb una superfície de 50,20 hectàrees. Es tracta d'una font vauclusiana amb surgències intermitents produïdes pel vessament de l'aqüífer que sorgeix de forma relativament difusa, sobtada i potent després de l'acumulació de pluges suficients a la zona. Desemboquen al torrent de Sant Miquel i bo i travessant la plana de Sa Pobla arriben a s'Albufera. El seu cabal sol ésser d'entre un i tres metres cúbics per segon, arribant als 100 metres cúbics de forma excepcional. Són la principal aportació hídrica a la zona humida i a l'aqüífer del Pla de Sa Pobla. Miquel Colom Mateu, el 1959, va dedicar-los un poema que hi podem llegir tant si estan ufanes com seques.
Les Ufanes
A B. M., afectuosament.
Amic, ja fa temps que m'ho demanes,
escriuré el poemet de "Les Ufanes".
És ver, no m'hi sabia decidir
perquè més golosia em fan a mi
les menges casolanes,
les flors i fruites bordes del camí.
Són "Les Ufanes" un treball de déus
Pel qual són massa estrets aquests rims meus.
Caldria l'ample alè del gran Horaci
per fer-ne una oda. Jo, per molt que faci,
seré sempre xigala, un pobre gri,
que només saben dir xi-xi, cri-cri.
Entrant dins una obaga –nit d'alzines,
de murtes i ciprell-, a Gabellí,
de lluny, mentre camines,
comences ja a sentir,
una forta aduò
que, si no sabessis que és, faria por.
T'acostes i llavors augmenta encara
la pregona remor que dóna esglai,
com si la vall, sentint dolors de mare,
llançàs son trist gemec envers l'espai.
Ja hi ets, i restes totalment sorprès:
Els ulls ho veuen, més no saps com és.
Sens l'aparat d'unes obscures coves
on s'hi amagàs el geni d'aquell lloc;
sens el decor de verds joncars i boves
d'on l'aspre llit se n'ablanís un poc;
de dins un codolar, rònegament,
surt, bramulant, el furiós torrent.
Són tres o quatre indòmites fontanes,
tres o quatre cavalls sense aregar;
com un gran monstre ocult són "Les Ufanes"
que els escumosos caps treu a espolsar.
I brolla l'aigua, blanca de bromera,
inflada de desig d'evasió;
escup ruixim amb ira, i s'exaspera
si intenta un roc constrènyer-li el furor.
Saltant obstacles, rost avall es llancen
els tres o quatre dolls, a viu galop...
Més, molt a prop
ja es cansen
d'estabor i vehemència
-no pot durar l'esforç i violència-,
i, dant-se estret abraça,
com a germans petits, tots s'agombolen
a dins un mateix jaç
on juguen, es retorcen i rodolen.
Ara el torrent,
cobrat l'enteniment,
corre amb l'aigua lleugera
i clara, on s'emmiralla la vorera,
enyorosa d'aucells, de nius i flors:
fins a arribar al "Pont-gros"
on "Les Ufanes",
tornant-se cristianes,
se'n van pelegrinant devotament
cap a la mar i al cel,
ensems amb el "Torrent de sant Miquel".
Però no és cosa rara
Que qualque cop encara
Un ram d'incontenguda passió
Desvetli tota la maldat primera,
Fent-nos pensar si la conversió
No fou sincera;
Amb la complicitat
O ajuda del "Torrent de sant Miquel",
Sap fer alguna endemesa d'infidel
o renegat.
Altres indrets de Campanet: