Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les coves de Campanet foren descobertes a l'atzar, l'any 1945, dins el predi de So Na Pacs, no gaire enfora del vell temple rural de Sant Miquel. Tenen una superfície aproximada de 3.200 m2 i un recorregut proper als 400 metres. Es desenvolupen a una mitjana de 50 mestres sota la superfície del terreny i creen un buit d'uns 16.000 m3. Contenen diverses galeries i sales, algunes de les quals presenten embassaments d'aigua, amb noms tan suggeridors com: sala romàntica, sala del llac, castell encantat, sala de la palmera, cascada sonora, entre altres. Les coves destaquen per la delicadesa i exuberància dels seus dipòsits calcaris en forma d'estalactites i estalagmites, també denominades espeleotemes pels geòlegs. A més de la rica ornamentació natural, diversos aspectes han atret també l'atenció de científics i naturalistes. Així, per exemple, durant les obres de condicionament de les coves es trobaren restes fòssils de Myotragus balearicus, una espècie de bòvid endèmic de Mallorca i Menorca, extingit fa uns 4.000 anys amb l'arribada de l'home a les illes. Abans d'entrar-hi o en alguna de les sales podem servir-nos de la lectura del poema que el 1948, poc després, doncs, de ser descobertes, els dedicà Bartomeu Guasp i també què en digué Josep Maria Espinàs quan hi passà fent el seu viatge a peu per Mallorca.
Coves de Sant Miquel de Campanet
En nit insondable, foscor sens estrelles,
per llargues centúries guardà Campanet,
(sota un bosc on vaguen cabres i ovelles)
un palau de fades, ric en meravelles
fetes d'alabastre, dins un alt secret
Vestides les fades de vels de misteri,
allà-dins tenien arts d'encantament,
folgaven i reien en feliç tiberi
i amb música dolça i cants de platxeri
ses danses trenaven lluny de sol i vent.
Mentre bracejaven del cant dins les ones,
volaven a lloure sos cabells raulls,
cenyides llurs testes de frescals corones;
mes quan el silenci se imposava a estones,
plor de melangia vessaven sos ulls.
Ara, al esfondrar-se del palau la porta,
les fades fogiren per màgic encís
tirant ses garlandes de murta i ridorta;
i ja l'hom contempla amb mirada absorta
aquell gran prodigi del pur degotís.
Bells arcs, galeries, gentil columnada,
brancam, cortinatges, de rara blancor,
en somni de pedra. L'ànima astorada
aquí es sent petita, ben humiliada
davant l'obra augusta del Déu creador.
Mai més de les fades no se'n sabran noves
que resten proscrites del vast Pla de Tel...
Des de l'Oratori, veí de les coves,
n'és son centinel·la el qui donà proves
de zel i coratge, l'arcàngel Miquel.
Les coves de Campanet són relativament petites -si pensem en les d'Artà. De tota manera, no tan petites, el recorregut turístic és de 409 metres. En temps remots, el forat d'entrada només tenia 15 centímetres, i els pagesos sabien que, a l'estiu, en sortia un aire molt fresc i, a més, d'allà dins pujava una remor constant. A Campanet no creien que allà dins hi hagués l'infern. De fet, s'havien acostumat a la presència del forat i no creien res. Fins que les coves es van descobrir quan es buscava on es podria trobar aigua.
Al camp de Mallorca, un corrent superficial d'aigua és una raresa. Per això el terreny de seca és ple de pous, i n'hi ha de molt bonics, també dins els pobles. Però les coves de Campanet podien atraure els forasters i van ser inaugurades el 1948. Després que els zoòlegs hi descobrissin un gran jaciment de cabra balear, un escarabat cec i feroç i altres espècies i fòssils.
Els espais d'aquestes coves, amb estalactites, estalagmites i uns llacs molt petits, van ser batejats amb aquells noms que afavoreixen la imaginació dels visitants: Sala Romànica, Capella de la Verge. Els Enamorats, Sala del Llac, Castell de les Fades, Sala de la Palmera, Cascada Sonora. L'Elefant Blanc, la Torre Trencada...
Altres indrets de Campanet: