Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Puig que domina les terres de l'antiga possessió de Cas Saboners que avui estan poblades per les noves urbanitzacions de Magaluf. Tenint la muntanyeta a la vista o pujant-hi al cim podem llegir un poema de Maria Ignàsia Cortès (Palma, 1854-1923), que tracta de l'avenç de Jaume I des d'aquest punt cap a Palma, i un text de Joan Santamaria que descriu aquesta part de l'illa quan encara no hi havia hagut l'allau turística que l'ha transformada a fons.
Autor:
Maria Ignàsia Cortès
Obra: De mi no en fan cas... Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936) , 2010
Pàgines: 174-175
Obra: De mi no en fan cas... Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936) , 2010
Pàgines: 174-175
La conquesta
Quan nostra fruitosa terra
els sarraïns conquistaren
cors penosos la deixaren;
la Verge queda en la serra.
Illa de flaire florida,
dels joglars gaia poncella,
per senyorejar dins ella
Maria la té escollida.
I al Salt d'Aubarca estotjada,
entre gatoves, espines,
mata, lletrera, metzines,
hi descansa la vesprada.
Músics angèlics hi vénen
i amb harmonies estranyes
ressonant per les muntanyes
l'eco d'arpes d'or estenen.
Mentre l'infeel hi planta
la llei de creença vana;
per lluitar la host cristiana
hi toma posar la planta.
Al crit de «Santa Maria!»
la creu alça el Rei D. Jaume
i en el Xec pren cap i Palma,
Joia d'or i pedreria.
Autor:
Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgines: 53-54
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgines: 53-54
A tres hores de la tarda ja era al puig de Saragossa, una muntanyeta com una mamella grenyal amb tot de franges de rebolleda i clapes de murtra i de galdirons florits. El puig de Saragossa, que fou batejat, sense dubte, per aquella complanta d'aragonesos que vingué amb don Jaume a la conquesta de l'illa, s'alça gairebé enmig de la base del triangle que forma la petita península de Cala Figuera, el vèrtex més agut del qual s'afua mar endins com la punta d'una llança. Al cim d'aquest puig hi ha un panorama tendre i gemat, amb una fuga lírica que materialment se us emporta com unes ales. A una banda, a l'esquerra, s'obre la badia de Palma com una immensa brullola de cristall blau vorejada d'un fistó d'or i d'unes randes de porcellana, i al fons de tot, la ciutat com un joiell resplendent de pedreria; a l'altra banda, a la dreta, albireu la pulcra i verdosa regolfada de Santa Ponça dins un marc de clares pinedes, de ribaltes i penya-segats de color de taronja i d'una blancor de caserius escampats per la boscúria i pels plegons de les afraus i de les grogues platjoles; i amunt i avall, fins on allarga la vista, una dolça ondulació de turons, de quintanes, de conreus, de masos, de caminets, d'artèries i de gespes frescals que el volvoreig de la mar il·lumina amb una llum mòrbida i sedosa.
Altres indrets de Calvià:
Indrets