Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Sa Baronia és un bell exemple de l´arquitectura civil del segle XVI. Té una bonica clastra amb un arc rebaixat i una torre de defensa on s'amagaven els habitants del poble quan sofrien els atacs dels corsaris. De la clastra estant o bé seguint una mica avall el camí que en surt, tindrem el punt ideal per admirar l'esplèndida harmonia de les feixes que conformen segons Carner un amfiteatre agrícola. Podem, doncs, llegir-hi el sonet que el poeta dedicà a aquest panorama o un fragment de Joan Santamaria en què a més d'insistir en la visió de l'amfiteatre, destaca la qualitat de les tomàtigues banyalbuferenques.
Autor:
Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Llibre de sonets , 1991
Pàgina: 145
Obra: Llibre de sonets , 1991
Pàgina: 145
Banyalbufar
Tota amplitud i amb vaga remor s'acosta l'ona,
el cel és alt i clàssic, les brises són lleugeres,
i amb una graderia de marges s'escalona
el gran amfiteatre de les tomatigueres.
Les aigües per les síquies hi tresquen regalades,
la pau de l'aire és tota brillant de punts encesos;
les cases són petites i miren extasiades els fruits
vermells, com boques frenètiques de besos.
Damunt l'incommovible setial de les muntanyes,
davant la mar serena d'immensos horitzons,
hi ha les tomatigueres qui pengen per les canyes,
hi ha els marges i les tanques domables divisions.
Rient dalt de les belles grandeses infinides,
oh com hi són graciosos els termes i les mides!
Autor:
Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgines: 78-79
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgines: 78-79
—Apa, que ja hi som?— em diu la Rosa.
Cert. Però, alerta: no és allò Banyalbufar? Bé ho és, sí. Vull dir aquest poblet de color d'atzerola, acimat al capdamunt d'aquesta graonada de bancals que davalla fins a ran de la mar, a guisa d'amfiteatre. Això mateix: Banyalbufar. Aquests bancals l'identifiquen; uns bancals quadrats i llargaruts com llosanes de balcó, dels quals vessa una mena d'abundor rosada i carnosa. Potser de clavells, potser de préssecs, potser de magranes, potser de codonys...
—No, senyors; res de tot això—respon En Martí—. Aquí no hi ha sinó tomàtigues, les tomàtigues més dolces i molsudes que hi ha sota la capa del cel.
Ja les tastarem, doncs.
Altres indrets de Banyalbufar:
Indrets