Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Port d'Andratx és un port natural envoltat de cales d'aigües transparents com cala Llamp, cala Moragues i cala d'Egos. Aquesta moderna localitat portuària, de gairebé 3.000 habitants, ha passat de ser un antic refugi de pescadors a ser un dels centres turístics més importants i visitats de Mallorca. Tenint a la vista tota la badia amb la bocana del port podem llegir un fragment de La lluna i el Cala Llamp que descriu l'entrada a port d'aquest vaixell de cabotatge. Tanmateix, Port d'Andratx ha passat de ser un antic refugi de pescadors a un dels centres turístics més importants i visitats de Mallorca, envoltat de cales com Cala Llamp (que donarà, com a nom d'un vaixell, títol a una de les primeres novel·les de Porcel), cala Moragues i cala Egos. Hi ha alguns elements patrimonials de gran interès històric i arquitectònic. Per una banda, les torres de defensa, com la de Sant Carles, a sa Mola, testimoni de l'amenaça corsària que va existir a la zona, o la del núm. 9 del carrer Rodríguez Acosta, convertida en un habitatge privat. En el centre del moll podem llegir dos textos sobre el Port d'abans de 1939 de la mà de Joan Santamaria i uns fragments Les Illes, encantades i de La lluna i el Cala Llamp, de Baltasar Porcel que hi són ambientats.
El Cala Llamp enfilà la bocana del port d'Andratx. La mar era moguda per una ventolina intermitent de tramuntana, que netejava l'aire de calors. Núvols lleugers, grisos, s'estiregassaven a l'horitzó, sobre una aigua blanquinosa que, al voltant del veler, era d'un blau metàl·lic barrejat de negre.
A ponent, el sol —un disc immens, roig, de raigs esmorteïts— estava suspès sobre la mar, i la tacava d'una llarga línia sangonosa. El penya-segat de Sa Mola semblava encendre's, posseït d'una sobtada i vermella violència.
Quedaven enrere el port, la vall d'Andratx, el cendrós puig de Galatzó, les muntanyes... Uns relleus llunyans, empetitits per la distància, separats del veler per l'ampla i neta superfície de la mar. La terra immòbil, dominada pel verd, es perdia ja dins el blau boirós de l'horabaixa que es tanca.
—Arri!... Mira que et tuparé!...
Aviat som a les envistes de les primeres cavorques del port.
—I açò és el port?—exclama, decebut, el meu company—. Açò és un còssim!
És clar, me'n faig cabal. Al costat del de Pollença, pàtria d'En Martí, aquest port d'Andratx resulta una miniatura. Però una miniatura d'allò més gentil. Quatre casetes blanques a l'espona de l'aigua, unes flotetes de pins com una ruixa verda i una glopada de mar dins un cossi de roques i sorrals. Un cossi blau, tan blau que àdhuc us fa mal als ulls. I bé: enmig del port hi ha una balandra, amb una bandera barrada al cim del pal més alt. I amb quina joia, aleshores, em trec el capell i la saludo!
—Ep! Ja som aquí!—crido ben fort, des de la llongada.
M'han vist. I de seguida es destaca un bot del costat de la balandra, i un matalot ens ve a cercar.
En aquesta hora plàcida i beata, la carretera és una contínua ruera de carretons, autos i tartanes. La gent d'Andratx, els senyors de les possessions i els amos o masovers dels predis d'aquesta contrada, en tombar la tarda surten de casa amb les dones i mainades, i se'n van a banyar i a fer la vesprallada en alguna de les caletes del Cap del Llamp, del de la Mola o del port d'Andratx, on la platja és llisa i fina, i la mar tan tranquil·la i segura que podeu anar bon tros endins amb l'aigua, només, fins al genoll. De més a més, tothom porta la seva canya o els seus bartrols, i mentre la canalla es banya i juga, i les dones aparien i couen la minestra, els homes tiren l'ham o la xarxa i treuen les nanses que tenen calades en qualque amagatall de la riba escantellada.
I el Port d'Andratx, una olla entre pinars i horts, mansa l'aigua, immòbils els pals dels iots i de les barques, lluminós. A l'horabaixa s'encén la farola, encara dèbil, i l'aigua queda de plom, acerada, estampa malenconiosa. A la nit, les llums somortes, de color taronja, es reflecteixen amb irisació vacil·lant. Les al·lotes que es passegen per damunt el moll són d'una bellesa neta, com una fruita. Es fa tard, la nit es càlida. Entra, enonsada fins als embornals, una barca de bou o una gambera.
De sobte, el nen pegà un bot.
— El Cala Llamp!
Tots miraren cap a la bocana. Primer es veié una proa, i tot seguit el casc: lent, amb el renou del motor esmorteït, el Cala Llamp entrava, enfonsat gairebé fins als embornals pel pes de la càrrega, uns grans sacs que omplien la coberta, arribant fins a la botavara. Era un veler caigut de línia, d'orla recta i popa quadrada, el casc pintat d eblanc, amb aparell de goleta de dos pals, major i messana, i més de dues-centes tones de registre brut i dus-centes de capacitat de càrrega. A popa sobresortia la llarga i baixa cabina. Dret damunt el castell de proa, amb una maroma a les mans, un marines bramava amb tota l'ànima:
La mar és una femella
que no vol amollar
el qui es colga amb ella!
Una veu aspra el tallà:
— Calla cranc, i mira bé que no fotem de nassos!
Altres indrets de Andratx: