Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Un camí carreter de 3'8 quilòmetres va de Cala Lladó fins al far Vell o de Na Pòpia, al cim del mateix nom a una altura de 352 metres. El camí de vianants, dissenyat per a transportar-hi grans pesos per al subministrament del far, té un pendent molt suau que el fa agradable. Es pot recórrer, anada i tornada, en unes 3 hores. Les restes de l'antic far i les vistes cap a Mallorca i sobre els impressionants penya-segats, el fan l'itinerari més atractiu del parc. Durant al trajecte o quan serem a dalt podem servir-nos com a lectura de dos fragments de Les Illes, encantades, de Baltasar Porcel.
Un camí va de far a far. Un altre puja cap al far abandonat, a la muntanya de Na Pòpia. Ascendeix en línia constantment trencada, entre mates, ullastres, pinetells revinclats, pels vents, l'única vegetació que s'arrapa al repel·lent sòl de l'illa. De cop i volta salta un conill o s'alça una perdiu diabòlicament. Després, fuig rabent. Del cim, sobre el fabulós penyalar que cau a la mar, es domina un panorama d'autèntic finisterre, cap a ponent: la immensitat de l'aigua, un buit total, aqueixa monotonia còsmica de la mar. Cap a la costa mallorquina, els pinars lluminosos i l'aspra cal·ligrafia de muntanyes i caps. Veure un vaixell, que navega dins el blau infinit, és no veure res, és constatar una irrisorietat.
El gran illot de la Dragonera té una longitud d'uns cinc quilòmetres, de nord-est a sud-oest, per vuit-cents metres d'amplada màxima. Els seus extrems són els caps de Tramuntana i de Llebeig- el primer amb vuitanta-cinc metres d'altitud sobre les aigües del Freu i el segon - llebeig, garbí, sud-oest - amb cent tretze. Són dues moles tallades a plom, inexpugnables.
Dos fars rematen cada un dels morrots. El de Llebeig té una arquitectura llarga, freda i important. La llanterna, que és segons sembla la més potent de Mallorca, assoleix trenta-quatre milles i emet llum blanca amb llampades cada cinc segons. El de Tramuntana és més petit, amb un radi que només cobreix divuit milles. Els seus raigs també són blancs, amb una freqüència de deu segons. Ja no hi ha farolers, sinó que els fars van automàticament. Els revisa, se n'ocupa el faroler del port d'Andratx.
L'illa és dentada, una serra aparatosa els vèrtexs culminants de la qual són, de nord a sud: el coll Roig, amb cent onze metres sobre el nivell de la mar; el puig de Na Pòpia amb tres-cents seixanta; el puig dels Ocells, amb dos-cents setanta-tres i, en fi, la Caperutxa del Jueu, amb tres-cents deu. Aquest far de Na Pòpia és una forma rabassuda i marronenca, el primer llum que va funcionar a l'illot, edificat a mitjan segle passat per obrers que eren presidiaris vigilats per soldats. La Casa de la Vila del meu poble, Andratx, contribuïa al manteniment de la gent amb pa, oli i llenya. A les darreries del segle, l'arxiduc d'Àustria Lluís-Salvador prenia la fresca, als vespres estiuencs, a la terrassa de la seva propietat de Miramar, a la costa de Deià, cap al nord del litoral mallorquí, i mirava, hores i hores, el llum de Na Pòpia, que li feia l'ullet, llunyà i fantàstic. Sovint, però, la boira i els núvols embolcallaven el far i l'encegaven. A començaments d'aquesta centúria el van abandonar i bastiren els altres dos.
Altres indrets de Andratx: