Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La cala es Conills és un reclau des d'on es té una bona panoràmica de Sant telm però, sobretot des Pantaleu i de sa Dragonera. És per aquest motiu que serà un molt bon punt per llegir un fragment del Llibre dels Feits, de Jaume I sobre el primer desembarcament a es Pantaleu per cercar-hi aigua per part de Bernat de Riudemeia, veí d'Argentona, i dos fragments de Les Illes, encantades, de Baltasar Porcel.
I va ser així que el diumenge reposéssim en aquell puig del Pantaleu. I sobre l'hora del migdia va venir un sarraí que tenia per nom Alí de la Palomera, nedant cap a nós, i ens contà noves de l'illa i del rei i de la ciutat. I nós manàrem, quan fos la mitjanit que les galeres llevessin les àncores i que cap home no cridés.
A Sant Telm, gran cala oberta a l'horitzó, en punt de migdia la mar és un centelleig agut. L'illot del Pantaleu, com un pa i verd, és allí davant, amb els virots que xisclen, ocellots mossegadors. Darrera, la Dragonera, llarga i dentada, illa de sargantanes. Pel Freu, entre la Dragonera i terra, hi ha sempre correntia, i amb el mal temps s'arbora l'onatge, pitja escopint bromera.
Si llavors s'hi fica un vaixell que no sap la ruta, passarà un fum per sortir-ne. Deu fer una quinzena d'anys hi hagué l'últim naufragi: la mar esclafà un mercant francès contra els rocs del Geperut. En les nits estelades és un paisatge de blavositat tènue entre negrors rutilants. Amb mon pare i un amic seu que va morir, en Ramon de Cala Es Conills, hi anàvem a pescar calamarsos. Hissàvem les bèsties llefiscoses, encegades, amb un batec aparatós, amenaçant dins la fosca. De sobte, engegaven escopinada de tinta. I, si s'aixecava temporal, jo m'aferrava a una bancada del bot i arribava amb l'esquena mullada dels esquitxos dels cops de mar.
Ho explica el rei: «Respos-nos en Berenguer Gayran, comit de la galea, que ell havia estat en la terra. E demanam-li quins ports havia de prop de la Ciutat, de part envers Catalunya. E dix-nos que aquí havia un puig lluny de la Ciutat tres llegues per terra, e per mar vint milles, e aquell puig havia nom la Dragonera, e no es tenia amb la terra ferma de Mallorques, e que hi havia un pou d'aigua dolça; e quan ell hi fou una vegada, los seus mariners ne tragueren aigua. E prop de la terra havia un puget que no es tenia amb la terra, que havia nom Pantaleu; e havia de la terra tro a aquell puget un gran tret de ballesta.» I en alta mar, el vent els conduí: «Aquelles llenys, que eren àvols d'orses, tornaren tots amb aquell vent a la Palomera, on nos érem, que anc lleny ni barca no s'hi perdé ni en fallí nengú. E entram lo primer divendres de setembre al port de la Palomera, e entrò al dissabte a la nuit haguem tots nostres llenys cobrats.» La Palomera és, exactament, Sant Telm, i l'illot del Pantaleu, entre terra i la Dragonera, té el mateix nom que el barrí primitiu d'Andratx. El país, cal no oblidar-ho, té una certa importància: ho diu el rei.
Aquí començà la Mallorca catalana, el 7 de setembre de 1229. L'estol hi romangué tres dies i efectua després el desembarcament guerrer a Santa Ponça. El 28 d'octubre de l'any següent tornà a consignar el rei: «E anam-nos-en a la Palomera, e recollim-nos en les galees... E al dia de Sant Simón e Judes entram en mar.» La conquesta era acabada.
Altres indrets de Andratx: