Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest far, situat a l'extrem de l'espigó de la bocana esquerra de la badia del port d'Andratx pot ser un bon lloc per llegir fragments de La lluna i el Cal Llamp i Les Illes, encantades, de Baltasar Porcel que descriuen com era tota aquesta costa ara fa cinquanta anys i comparar-la amb la realitat urbanística de l'entorn que s'ha tornat molt agressiva i colonitzadora de sectors de costa que abans tenien una gran bellesa natural.
La costa va des de Camp de Mar fins a la Torre Nova, formant caps enormes, incivils, de rocam gris fosc vetejat de vermellors, coronats de pinar: Andritxol, la Mola, Na Galinda, Fabioler, Galera... A Camp de Mar, cala ampla i penetrant, l'aigua d'un blau exacerbat, s'hi belluga una acumulació turística internacional. A Cala Llamp, de paisatge repelenc, mineral, comença una urbanització que penja del penyalar. A Cala Degos, hi vaig a vegades, en barca, amb amics, i sobre les bales llises ens mengem un meló, fresc i dolç, tot bevent vi blanc, mentre esperem que el peix sigui fregit. I xerrem fins a posta de sol.
I el Port d'Andratx, una olla entre pinars i horts, mansa l'aigua, immòbils els pals dels iots i de les barques, lluminós. A l'horabaixa s'encén la farola, encara dèbil, i l'aigua queda de plom, acerada, estampa malenconiosa. A la nit, les llums somortes, de color taronja, es reflecteixen amb irisació vacil·lant. Les al·lotes que es passegen per damunt el moll són d'una bellesa neta, com una fruita. Es fa tard, la nit es càlida. Entra, enonsada fins als embornals, una barca de bou o una gambera.
De sobte, el nen pegà un bot.
— El Cala Llamp!
Tots miraren cap a la bocana. Primer es veié una proa, i tot seguit el casc: lent, amb el renou del motor esmorteït, el Cala Llamp entrava, enfonsat gairebé fins als embornals pel pes de la càrrega, uns grans sacs que omplien la coberta, arribant fins a la botavara. Era un veler caigut de línia, d'orla recta i popa quadrada, el casc pintat d eblanc, amb aparell de goleta de dos pals, major i messana, i més de dues-centes tones de registre brut i dus-centes de capacitat de càrrega. A popa sobresortia la llarga i baixa cabina. Dret damunt el castell de proa, amb una maroma a les mans, un marines bramava amb tota l'ànima:
La mar és una femella
que no vol amollar
el qui es colga amb ella!
Una veu aspra el tallà:
— Calla cranc, i mira bé que no fotem de nassos!
Altres indrets de Andratx: