Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A les acaballes del segle XIII la població dispersa per tot el terme de Castellitx es concentrà en alqueries i rafals: Algaida, que esdevingué el nucli principal, Pina i Randa. Contràriament, altres alqueries com es Rafalet i Castellitx perderen la població. A partir del segle XIV el nucli d'Algaida es consolidà, i a principis del XV va tenir lloc el canvi de titularitat entre l'església de Castellitx i la d'Algaida. Fou en aquest moment que, a banda d'edificar el temple parroquial es construïren les diverses creus de terme. En podem trobar cinc dins del poble: la d'en Massot, al carrer de la Ribera; la de s'Hostal d'en Gi o dels Traginers, a la carretera d'Algaida a Pina; la des Colomer, al carrer des Colomer i la de can Vicó, a la confluència del carrer de Palma i de sa Quarterada. Als afores de la vila també podem trobar l'anomenada creu de Binicomprat (o creu del Cementeri Vell o dels Apestats). Dos textos de Joan Santamaria i Gabriel Fuster Mayans, Gafim es refereixen a aquests típics símbols religiosos en el seu pas per la vila. Els podem llegir en qualsevol de les creus que encara persisteixen en els diversos punts del poble, per exemple la dels Traginers que ens quedarà a la vora dels típics hostals.
Autor:
Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgina: 153
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgina: 153
El cert és que a la bella hora hem travessat la via del carrilet de Manacor i que tot seguit hem arribat a la gran vila d'Algaida, la vista de la qual faria la fortuna a un bon pintor. A l'entrada de la vila, en la cruïlla de dues carreteres, hi ha un típic hostal mallorquí, on també hem hagut de davallar a fi de donar lleure al Catxurro de fer una bona repassada al seu Studebaker. Mentrestant, un pic nosaltres hem dardat pels carrers d'Algaida, hem anat a esperar-lo a l'altre cap del poble, en el lloc precisament on hi ha aquella notabilíssima creu de terme i aquella font coberta com no n'he vista una altra en tot Mallorca. I allí ha comparegut el nostre home tot menant un cotxe tan pelat que sembla talment un pollastre que hagi fet la muda. Fillets, quina sorpresa! Si serà el mateix d'abans?...
—I do!—fa el Catxurro, en un rampell letífic—. Li he tret totes les noses i així farem més via.
Autor:
Gabriel Fuster i Mayans
(Pseudònim de
Gafim )
Obra: Tres viatges amb calma per l'illa de la calma , 1952
Pàgines: 177-178
Obra: Tres viatges amb calma per l'illa de la calma , 1952
Pàgines: 177-178
A les costes d'Algaida i a l'altura de Xorrigo, que té fama d'esser la possessió més ben conrada de Mallorca, passam, després d'una bona estreta, a les camiones de Manacor i Felanitx, que havien partit uns moments abans que nosaltres. La passada té lloc enmig d'un entusiasme del tot deportiu, amb el natural acompanyament de les ontes i figues reglamentàries. El nostre vell Chevrolet ronca i treu fum pel nas, però encara tira d'allò més bé...
Ja som damunt l'altiplanície de l'illa. La creu del terme d'Algaida, que veim a mà esquerra, ens recorda la tradició —recollida, si no vaig errat, per Mossèn Alcover en les Rondaies Mallorquines— segons la qual, quan Sant Vicenç Ferrer predicava al peu d'aquesta creu als algaidins dels voltants, la veu del Sant arribava amb tota claredat fins a Ses Enramades, des d'on el podien escoltar tots els ciutadans que volguessin. Una vegada, passant per aquí mateix, vaig contar la tradició a uns amics, un dels quals em digué com a cosa certa, que era a Ses Enramades on predicava Sant Vicenç, i que eren els algaidins els qui el sentien des de la creu. Aquest amic meu era ciutadà...
Per cert que, ara que esment els algaidins, pens en el que em va dir una vegada un home que feia de carreter, molt amic meu, que sabia moltes coses rares. Em digué Mestre Colau Pentinat (que així es deia aquest home, Déu l'haja perdonat), que tots els algaidins tenien una espatla un poc torta. Mai no he pogut aclarir l'origen d'aquesta faula. Per ventura el savi Pare Pou, aquell de les epistulas al Cardenal Despuig, en sabia qualque cosa...
Altres indrets de Algaida:
Indrets