Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les restes arqueològiques de la ciutat de Pol·lèntia estan situades a poca distància del nucli de l'Alcúdia actual. Demostren la prosperitat econòmica que feu créixer la ciutat: cases senyorials, un teatre, botigues i d'altres edificis públics i privats en són una bona mostra. Les invasions dels bàrbars en el segle V feren que Pol·lèntia entrés en un procés de decadència i destrucció. Així, els vàndals saquejaren la ciutat entre 425 i el 455, fet que ha estat evidenciat en les excavacions arqueològiques. En diversos punt del jaciment arqueològic, però, especialment al que resta de l'amfiteatre podem llegir d'un fragment memorialístic de Jacint Verdaguer i de dos poemes que a l'antic esplendor de la ciutat romana dedicaren Ramon Picó i Campamar i Miquel Costa i Llobera.
Més enllà, vora l'horta que en altre temps fóra baïa, se veuen tres o quatre escalons d'un teatre romà, formats en la roca blana del país. En estos mateixos escalons hi ha cavades algunes sepultures de les moltes que allí es veuen. Tot aquell turó n'és cobert, estan ofertes en totes direccions i n'hi ha de totes mides. En l'última descoberta lo masover de la masia nos ensenyà una calavera sencera.
A Pollentia (fragments)
Oda
Debades mir a mon entorn: debades
llanç mos esguards pel pla, ribera i costa:
debades amb afany cerc a Pollentia,
Pollentia no existeix, per enlloc se troba.
¿Què resta avui de la ciutat romana,
quan Déu volgué, regina de Mallorca?
¿Quin és lo lloc aquell on s'aixecava,
rodejada de murs, fossos i torres,
la forta capital de l'antic regne
de Bàleo poderós? Com Babilònia,
com Nínive potent potser caigueres
quedant mig soterrada dins la sorra,
deixant sols un record de ta grandesa
i escrit ton nom al fulls de nostra història? [...]
Tot és silenci i soledat que gela,
silenci sepulcral... Només s'escolta
lo xiscle dolorós de l'au marina,
lo bramular del vent que giravolta
per l'immens arenal alçant en l'aire
com lo senyor del Zahara munts de sorra,
los aspres, forts bramuls dels bous salvatges
que mar endins s'allunyen i retronen,
l'etern gemec de l'ona ja esmortida
que per la platja jau freda i sens força
de la ciutat tristíssima d'Alcúdia
mirant los corcats murs i velles torres,
d'Alcúdia, que s'aixeca dolorida
de Pollentia immortal damunt la fossa
com blanca flor pansida i sense flaire
que creix a prop d'antiga i freda tomba.
Sobre les ruïnes del teatre romà de Pol·lèntia (fragments)
Mirau: aqueix pedreny, niu de la mort,
aquesta graderia, on solitari
només ve a seure l'abatut record,
un temps eren teatre i escenari
on la colònia del poder romà
juntava un poble remorós i vari.
Aquí la multitud rigué i plorà
a l'ombra de gran tela purpurina,
oberta al vent de l'horitzó llunyà,
mentres pel sol i la blavor marina
veia esfumar-se vagorosament
tes fàbules gentils, Musa llatina.
Ja l'heroi tràgic amb clamor potent,
imposant des d'aquí ànsia i silenci,
rendia els cors de l'aplegada gent...
Ja la gràcia de Plaute o de Terenci
feia esclafir-hi el riure delitós,
com fresca font que a revenir comenci...
Tot era aquí potent, tot ufanós,
quan Pol·lèntia son nom acreditava
en aquest istme de dos ports airós.
Filla de Roma el laticlau filava
amb què l'august Senat se revestí
i amb un far primerenc s'il·luminava.
Sobre les ones somrient aquí,
atreia els navegants cap a la terra
que d'aqüeducte i pòrtics embellí.
Bé en dona testimoni eixa desferra
d'objectes destrossats, que ara el pagès
aquí sols amb l'arada desenterra.
Ai!, d'aquell esplendor no en queda res,
més que el trossam que en el terrer s'oculta
i aquestes grades d'excavat marès.
Això és l'única forma que, insepulta,
de l'antic poble destruït roman,
i al temps esvaïdor apar que insulta. [...]
Tot vestigi se perd, tot se trasmuda
imperis per imperis són borrats...
Sols dura una Ombra que, jamai retuda,
passa i diu: -Vanitat de vanitats!-
Altres indrets de Alcúdia: