Davant la rectoria

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Prosa (Totes les Obres I) , 2003
Pàgina: 138

De l'altra banda de cap Formentor, ses serres també es veuen pelades, de caient més suau cap a la mar, mes entre elles verdegen los boscos de negres pins que han bressat la inspiració d'un de nostres més joves i més valents poetes que ha cantat cabalment aquells pins i els negres clapers.

Cap Ferrutx i Formentor entren, especialment l'últim, dins la mar com dos llargs i amples braços de l'illa, com per rebre los pocs vaixells que hi fondegen, i per guardar la segona capital de Mallorca, Alcúdia, qui s'amaga vergonyosa darrere una muntanya que s'aixeca sola i dominadora quasi al centre de la baïa. Per darrere d'ella, en èpoques primitives, los dos braços de mar tal volta s'han trobat, i de sa reculada ne queda l'albufera que acaben d'eixugar uns inglesos, fent un benefici que el país mai los podrà pagar.

D'Alcúdia poc ne puc dir per no haver-hi estat més que dues hores i no gaire ben aprofitades. De l'església que ara refan no en resta més que una capella aon no vegí cosa notable.

Davant del cementiri n'hi ha una dedicada a [...]. A part esquerra, té un altaret gòtic representant lo Naixement i l'Anunciació. Sos caladets i petits retaules són dignes d'ésser tancats dins d'una capsa, tanta bellesa hi campeja. Llàstima que el temps los va devorant i tornant pols i quera! [...]

Lo senyor rector, mossèn Joan Ferragut, té en sa casa tres retaulons gòtics bonics. L'un és sant Martí compartint la capa amb Jesucrist en figura de pobre, lo segon és l'oració de l'hort de Getsemaní, bell per les gracioses siluetes de Jesús i l'àngel; i el ters [...]

Autor: Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Pàgines: 228-229

Al sol de mitja tarda Alcúdia és com un pa d'or. Altrament, ja ho he dit suara: Alcúdia és una ciutat romàntica i lluminosíssima. Té una porta d'entrada buidada en el cos d'una vella torre que encara fa qui-sap-la patxoca; uns panys de muralles de color de vi ranci, per damunt les quals s'aboquen al camp les torratxes i les solanes de les cases, i una altra porta de sortida que dóna al camí del Port, d'un aspecte molt batallívol i coronada de merlets. Quan entreu a Alcúdia, la primera impressió és desconcertant. Us pensàveu trobar un poble trist i mort, amb els carrers deserts i silenciosos, però un cop heu travessat la volta de la porta, la simpatia i la joia us guanyen tot d'una el cor.

Va bé, això. No us l'esperàveu una vida tan riallera. Tombeu cap a mà dreta, on, dalt un planell, hi ha l'església major; i el senyor rector, que us ha vist arribar, ja cuita a obrir-vos el cancell del temple i us acomboia durant la llarga visita que li dediqueu. Ell us mostra l'altar major, la capella del Sant Crist i el notabilíssim retaule de Sant Jordi; després us fa entrar a la casa rectoral, on guarda un bell museu de quadres i objectes antics, i, finalment, us fa pujar a les muralles de l'hort, des de les quals podeu contemplar a plaer la superba visió de les badies de Pollença i d'Alcúdia, obertes a banda i banda de la polida ciutat.

Aleshores, deixant la rectoria, tireu carrer enllà i aneu repassant pel camí el seguit de cases senyorials, de patis florits, de façanes notables i, sobretot, els interessants exemplars de noies alcudienques que us surten al pas i que us fan girar els ulls tot sovint per tal d'apreciar-les millor. Quan heu donat un tomb al poble, us recomano que feu una escapada al Barcarès i una altra a les excavacions de les ruïnes romanes practicades per un benemèrit fill d'Alcúdia, i un cop ho tingueu tot per vist, agafeu xano-xano el camí del Port i no pareu, fins a arribar al peu de la costa del Castell.