Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Western Saloon, situat a l'inici del carrer de Santa Cristina, va ser un popular local de diversió i trobada de les onades de joves metropolitans que buscaven esplai prop dels grans centres turístics. Quim Monzó al seu conte "Splassshhf", d'Uf, va dir ell, va localitzar en aquest local els desitjos ocults d'un pobre oficinista que intentava lligar i també els personatges de L'udol del griso en les clavegueres hi mantenen una conversa sobre el final de la lluita armada. Podem llegir un fragment del conte que evidencia pels diferents registres de llengua i l'estil tota una època d'inconformisme juvenil lligada amb el hippisme i el còmic.
Em desperto a les nou i encara no és negra nit, baixo al carrer i me'n vaig al bar de les hamburgueses, a marcar-me'n una amb càtsup i ceba i una volldamm. Que putes!, amb la calda que fa i ells amb la samarreta blanca amb les aixelles suades i la gorreta al cap, dalt de la cabellera immensa, tota bruta i rinxolada i fins a l'esquena, una cheeseburger, please, me la menjo amb dues queixalades, després me'n vaig; són les deu i camino entre el riu de gent que comença a omplir-ho tot, i em fico en una sala d'esports i faig dues partides al millon, però a la segona no tinc sort i a la primera bola he fet falta, tilt!, i me'n vaig al bowling, al bar del bowling, vull dir, i em prenc una altra cervesa, crrrrrrrrrc!, el soroll relliscós de la bola, acostant-se cada cop més, plopft!, crroooooc, i ja m'avorreix tot això, així que foto el camp i em compro unes french fries en un bar blanc, de formica (¿o es fòrmica?) i plàstic, i me les vaig ficant a la boca, assegut en un banc del passeig, de cara al mar amb la samarreta nova i suada (més que res a les aixelles) que em vaig comprar, de color vermell, ahir; i em miro el cel, tan gran i fosquíssim i ple de punts blancs groguencs, en fi, filosofies ara!, llenço la capseta oliosa on hi havia les fries i em foto altre cop dins del laberint de carrers, souvenirs, carn tèbia, eh, xaval, ep, ¿què hi ha?, el Perlanca que va de passeig, amunt i avall, ¿què, anem al Western Saloon?, sí, i el soroll (música) que et cau al damunt és massa, too much, que diuen els poliglots, i anem cap a un racó i seiem i és ple de peluts i ties boníssimes, més fredes i distants que l'hòstia, i el cambrer, un de ros, two beers, what?, two beers!, two beers!?!?, yeah!, tant se val que parlis o cridis, ni se't sent, el merder tan considerable, i la música, Rolling Stones dels vells temps, tio, picar de mans per seguir el ritme, un Chuck Berry del 58, reserva carta blanca, mmm, bé, doncs, ens porten les beers (trenta peles and five for the boys a la que et despistes), ok, començo a estar a to, bffff, vacances somiades, una tia que està començant a ballar, ooh, rossa, cabells llisos i suaus, ulls com pous, llavis com matalassos i el mamellam que s'esvera a cada contorsió, fins que arriba el goril·la, això no és una boîte, ja ho sabíem, tio, doncs no es pot ballar i la tia s'atura, un rictus de frustració li travessa els matalassos, a fotre's i a seure i a beure més cervesa, fins que sortim i ens despengem per un carreró petitó i em foto de lloros contra un arbret: senyal inequívoc o així d'una very interesting col·locació, paperina o gavardina, i m'assec.
Altres indrets de Lloret de Mar: