Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La masia de l'Antiga de la Vall del Corb consta documentada d'ençà de 1186 i encara avui està en plena activitat. Formava part del patrimoni familiar de Montserrat Vayreda i, per aquest motiu, va ser freqüentada sovint per la poeta, de la qual podem llegir dos poemes dedicats a cantar la natura del lloc. Per la seva banda, Josep Pla que havia recorregut la vall acompanyat per l'amic i publicista Josep Valls, ens ofereix un text amb poema de Carles Fages de Climent inclòs que fixa les belleses del paratge i les trobades que al mas feien les cariàtides (les escriptores Maria Àngels i Montserrat Vayreda, Pilar Nierga i Carme Guasch) i el poeta figuerenc.
Autor:
Montserrat Vayreda i Trullol
Obra: Amb el sol a la mà (Poemes per a infants) , 2004
Pàgines: 29-30
Obra: Amb el sol a la mà (Poemes per a infants) , 2004
Pàgines: 29-30
La guilla
És del bosc, no de les jungles,
i valenta entre els valents;
els rocs li esmolen les ungles,
arrels i escorces, les dents.
Si per atzar s'insinua
la peça que bota al lluny,
se li cargola la cua
com la falç del mes de juny.
Cada nit va de cacera
fins a la porta d'un mas,
prou lladra el gos dintre l'era,
la guilla no li'n fa cas.
Va de dret a les vermelles
crestes del gall temptador?
Mou el morro i les orelles
ensumant qualque fortor?
Remunta d'un bot, amb traça,
el filat del galliner,
entra al clos i n'arrabassa
gallina o polla. És balder
que espeternegui la peça
o baladregi a desdir,
traspassa el filat de pressa.
Qui la podria seguir?
Les potes llisquen alades
sens trobar repòs ni punt,
socs i penyes i brancades
semblen dir-li: Amunt, amunt!
Quan és als cims, mentre l'astre
de la nit, cia el llagut,
s'entaula i no deixa rastre
de la presa que s'ha endut.
L'endemà tothom rondina.
Ha nevat sobre el quintar!
Neu de plomes de gallina
que amb el vent ha de volar.
Autor:
Montserrat Vayreda i Trullol
Obra: Amb el sol a la mà (Poemes per a infants) , 2004
Pàgina: 169
Obra: Amb el sol a la mà (Poemes per a infants) , 2004
Pàgina: 169
Mimoses
Ran de la muntanya hi ha
un incendi de mimoses!
Quan més les abranda el vent,
més obertes i més grogues.
Si els brancs escampen el sol,
els poms enlairen aromes;
si l'aire les fulles mou,
sovint els ocells s'hi gronxen.
No cal pas apagar el foc
d'unes flames que s'arboren
amb el goig d'anar escampant
l'incendi de les mimoses!
Autor:
Montserrat Vayreda i Trullol
Obra: Irisacions , 2001
Pàgina: 23
Obra: Irisacions , 2001
Pàgina: 23
No em culpis a mi!
Si vols vine amb mi
pel petit camí
que va a la muntanya,
si vols vine amb mi.
El sol s'alçarà
sobre nostres testes,
la vida serà
plana com la mà.
Veurem camperoles
damunt cada camp,
de les flors més soles
jo te'n faré un ram.
Si un petó s'enreda
enmig del setí
de la galta teva
no em culpis a mi!
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Escrits empordanesos (Obra completa 38) , 1980
Pàgines: 472-473
Obra: Escrits empordanesos (Obra completa 38) , 1980
Pàgines: 472-473
La senyoreta Vayreda posseeix una masia una mica rònega voltada d'un paisatge prodigiós a la vall d'en Bas, amb la fageda d'En Jordà, mirant al nord a la dreta. Al meu modest entendre, la vall d'en Bas és la més bella de totes les que envolten la ciutat d'Olot. Quina meravella! I a més a més és una vall productiva: les userdes i els blats de moro d'aquest rodal, en el seu temps, són una satisfacció prodigiosa. En aquesta vall, que té les muntanyes de Collsacabra a ponent i les de la Baixa Garrotxa a llevant, amb el Fluvià, que va cap a Olot endormiscat, i el Brugent, que baixa cantant cap al Ter, hi ha la masia de l'Antiga del Corb, que és el nom de la que esmentàvem. Amb la companyia de les cariàtides, el poeta hi anà moltes vegades. Pel novembre del 66, n'escriví una reminiscència:
He creuat l'estricta cleda
del teu Paradís Trobat.
Passa un faig amb la casulla
i un om amb mitra d'abat.
¿Què en vols fer, de tanta seda,
què en vols fer, de tant de blat
de moresc i tanta fulla,
Montserrat?
A pleret per la vereda,
entremig de Tilde i Rat,
si plou Matilde m'abriga
amb un paraigua morat.
La mestressa de l'Antiga
ran de la font m'ha ofrenat
una almosta d'aigua freda,
Montserrat.
El clavell dins la galleda,
cresta de gall al terrat,
la dàlia estima una rosa,
el gos festeja amb el gat,
el faig amb l'heura es desposa.
Què en vols fer, de tanta seda?
El lligabosc que s'enreda
a l'avet. Per doble fita,
l'arracada d'una ermita.
De Maragall i Vayreda
els noms dringuen de costat.
El verdet decora el coure
i la fulla és d'un verd mat.
Al bell fons, l'ampla fageda
d'En Jordà perfila el prat.
Presseguer, pollanc i tuia.
Frisa un càntic d'al·leluia,
Maria Àngels ha arribat.
Altres indrets de Preses:
Indrets