Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquesta plaça, situada a l'extrem nord del nucli urbà, al bell mig de l'entramat de carrers que ofereix el casc històric. És l'únic espai obert que deixa entrar la llum del sol durant gairebé tot el dia. En aquest espai se situaven els antics serveis relacionats amb l'aigua, com el llavador, l'escorxador, la font de diverses canelles i els abeuradors. Aquest era l'escenari de la Fira de Tots Sants abans que s'expandís per la resta del poble. Hi podem llegir un fragment de Proses de viatge, d'Eduard López Chavarri que recrea una Cocentaina que ha passat avall, un fragment de Si ha nevat, de Paco Esteve que descriu la Fira de Tots Sants i podem escoltar la cançó "El progrés" d'Andreu Valor amb què fa un viatge simbòlic des de les arrels del seu poble fins a tots els referents que l'han configurat com a valencià.
El progrés
Tot ha passat ràpidament mentre cantava, he compost una cançó.
En un instant, un bell record, mirar enrere i observar perquè sóc jo.
He caminat "Passeig" avall, i pel "Palau" buscava el meu "Pla de la Font".
I m'he adormit sota el "castell" mentre mirava tendrament aquest bell món.
Evitar caducitats, la nostra estima musical, barrejar talent amb ganes de canviar.
Mirar endavant sense oblidar-nos de la veritat "Tu i jo per molt que diguen, som iguals"
Analitzaré la causa de la personalitat
com un vell pneumàtic que té mil pegats.
Però visc per escoltar-te i amb ganes de millorar.
Pot ser això faça créixer la humanitat.
Vaig agafant cada compàs que "Tata i Carbonell" regalen al tocar,
Cada cuidat detall de "Joan", la veu de "Berta" enriquint el meu cantar.
És especial veuré el progrés quan sols desitge il·lusionar-me a cada pas
Entendre perquè faig açò, aconseguir obtenir el significat.
Trencaré tots els presagis d'una mala relació
perquè no m'estime sols d'on he nascut.
Cada dia m'encisa més la unió dels pobles trepitjats
que treballen per tot el que ens han furtat.
Des de "Muro" fins a "Dénia", "d'Alcoi" cap a "Vinaròs"
i amb ganes de descobrir "El Principat".
A "L'Olleria" cantava amb "Cesk" allò que "Llach" ens va ensenyar,
Compartint amb Robe aquest vell caminar.
A "Simat" la referència em resumeix la veritat
Des dels "Setze Jutges" buscant un demà!
A la tènue llum dels ciris que "Agullent" ha preparat
cantaré amb "Contrí" tot el que estem pensant!
"Alabajos", "Miquel Gil", "Feliu Ventura" i "Batà"
"Botifarra", "Al Tall", "Muñoz" i altres companys...
Han obert la caixa de pandora amb la justa intenció
de canviar aquest País amb la cançó.
De sobte reviuen temps que passaren: és un poble que convida a entrar i a saludar-lo cavallerosament: Cocentaina li diuen. Al mig hi té la plaça gran, per a fer mercat. Allí acudien senyores de llinatge i marxants i gentils llauradors. En un costat s'alça l'antic palau, amb ses torres i barbacanes, amb sos balcons espaiosos i les portes de senyoria emparades sota aquelles cobertes de fusta que encara tenen ses bigues robustes a l'aire. Aquella plaça va vore l'arribada de seguicis, quan els senyors tornaven de Xàtiva, també senyorívola ciutat. Allí s'ajuntaven les lliteres i els mossos de mules amb sos pistolins, i els mosqueters amb sos xambergos, i la dama de companyia amb ses toques de camí... Encara hi són les cases i les finestres i els portals que tot allò havien vist.
Però els habitants moderns no en saben d'eixes coses: fan torrons, ben dolços i ben torrats, que fins a l'Amèrica i l'Austràlia van a vendre'ls.
Per això cal buscar la poesia més lluny de la gent de tots els dies.
I la poesia estava muntanya amunt, en l'ermita i en la torre mora: les dos religions que han il·luminat l'ànima d'aquell poble.
I allà pujàrem per un camí de pedrissa, que mai es cansa de pujar, condemnat a set perpètua i atormentat pel sol. Però l'aire, en les revoltes, ens du sorpreses de frescor i el panorama es fa esplèndid per moments.
Altres indrets de Cocentaina: