Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Talló és un indret de poblament antic. El santuari està situat al costat de l'Strata ceretana que va ser camí de Sant Jaume, fou un assentament de l'època visigòtica i també té jaciments arqueològics dels temps romans. El santuari de Talló és el monument religiós i cívico‑cultural per excel·lència de la Batllia. D'aquest temple, el més gran de la Cerdanya, en destaca la portentosa torre quadrada, per això popularment es denomina la catedral cerdana. Havia aixoplugat algunes vegades el bisbe d'Urgell quan aquest fugia de les escomeses de la casa comtal de Foix contra les terres urgellenques. La torre del campanar fou construïda amb carreus de pedra, de planta rectangular i tres cossos d'alçada. El coronament superior, que és més petit que la resta, presenta base octogonal i penell, amb coberta de pissarra, i va ser construït al segle XVI, en una de les transformacions de l'església.
El dilluns de Pasqua és dia d'aplec a Talló un dels més concorreguts de la comarca. Davant de l'edifici o aixoplugats en el pòrtic d'entrada podem llegir diversos textos. El primer, de Rafel Gay de Montellà, recrea de forma novel·lada quins eren els hàbits religiosos dels baridans d'altres temps. El segon és un poema dedicat a la Verge de Talló, de Salvador Capdevila i, finalment, el tercer és de l'inici de la novel·la La treva de Talltendre, de Manel Figuera, l'acció de la qual està ambientada en el segle IX quan el comtat de la Cerdanya era falca de defensa davant els atacs musulmans que arribaren fins a la Seu d'Urgell.
Els diumenges s'ajuntaven les pageses velles de Micerpi i de Malniu i se'n duien la Roser i l'altra mainada a ofici a Talló, perquè a l'esglesieta de Malniu no s'hi deia missa de molt temps ençà, per mor que el Rector estava baldat. Les masoveres cofoies de poder seure al costat de "la senyoreta", li feien costat al banc de Can Ponsà. A la Roser li agradava sentir el sermó del rector, perquè sempre renyava els pagesos. També la distreien les facècies dels escolans, vestits amb gecs aprofitats, quan passaven la capta amb la bacina de les Ànimes.
Talló
Heu-vos aquí un veïnat
d'aspecte rialler
que es mostra tot joiós
al mig d'un pla ajaçat.
Davant hi té Bellver
i a prop el Montarrós.
Un ample pla riquíssim
de camps i verda prada
com un florit verger
li'n dóna el fruit dolcíssim
amant com una fada
que dóna el bes primer.
Perxò la Verge Pia
del celestial miratge
braçant-ne l'infantó,
el lloc de la Batllia
del qual volgué l'estatge
sols fou el de Talló.
L'església de Santa Maria de Talló, recolzada als murs del castell per un dels costats, tenia caire, també, de fortalesa, si bé les dimensions en resultaven reduïdes. Disposava de cloquer d'espadanya, d'uns trenta pams d'alçada, amb dues campanes de bona sonoritat, una de grossa i una altra de més petita. Les seves parets, de llambordes grises, arribaven als vint-i-cinc pams de talla i vint passes de llarg. La coberta era construïda amb grans lloses negroses, en forma de làmines. Ultra les del castell, solament una altra casa del poble n'emprava: la del jutge Gaucelm, no pas gaire lluny. La resta de sostres, sobre les bigues, la componien una alineació de llenyams, trepitjats per rocs a les vores a fi d'aguantar-los amb més fermesa, i d'herba aixafada, generalment palla, fortament premuda amb terra i molsa. D'aquesta manera, llur consistència esdevenia prou utilosa, malgrat el risc constant que s'hi produís un incendi.
Altres indrets de Bellver de Cerdanya: