Camí cap al mas Pons

Els rajos de sol declinaven...

Autor: Manel Figuera i Abadal
Obra: La treva de Talltendre , 1999
Pàgina: 15 i 17

Els rajos de sol declinaven, quan arribàrem al pla de Cerdanya. Santa Maria de Talló es definia en la llunyania, rere una boscúria espessa de roures ferms i robustos. El camí, fins allí tortuós i estret, enlairat sobre una gorja pregona formada per roques blanques i grises, s'havia eixamplat de sobte. Hi podien avançar tres cavalls de costat, per l'apaïsat vial ramader berguedà. No fa gaires anys, aquesta ruta hauria estat força perillosa a causa de les incursions dels alarbs. Llavors, un any després de la caiguda de Barcelona, la presència de la morisma no significava cap risc, en cas de no trobar-nos més avall de Casserres o a ponent de Cardona. [...]

Aquell dia d'abril, un estol de cinc cavallers i cinquanta infants armats amb llança i escut entràvem al comtat de Cerdanya per la sinuosa via berguedana. Feia fred. Una nevada tardana recobria bon tros d'aquelles muntanyes ciclòpiques que havíem travessat pel seu punt més feble, el coll de Pendís. Al pla, ben endins del pagus de Talló, el sol es ponia i un vent glacial ens fuetejava els rostres, coberts parcialment per llarga capa burella i rígids cascos de ferro amb cresta.