Cal Mandrat

Les maduixes del meu jardí

Les maduixes  del meu jardí

Entro en el meu jardí llegint un llibre hermós,
qui em parla, suggestiu, de gnoms, follets i bruixes.
El dia és rialler, el cel esplendorós...
vermelles i frescals se mostren les maduixes.

De cop, el llibre cloc i en començo a collir...
Oh, quina suau dolçor el paladar m'arruixa!
Eixa és talment com mel!... Eixa un nèctar diví!...
Eixa, de dolça que és, ni té gust de maduixa...

Mes tot tastant, tastant, amb una m'he trobat
que quan menys ho esperava, acidar ha tornat
aquell nèctar diví, la mel tan exquisida...

No m'ha sorprès, amics: No és el símbol pregon
de lo que constantment ens passa aquí en el món?...
Per què m'ha d'estranyar ? No és, doncs, aixís la vida?