Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La casa familiar dels Junoy ocupava l'espai de cal Pallari o can Pastorel·lo, avui reemplaçat per un edifici de nova planta, situat a la travessera de la Font cantonada Berenguera. Situats en aquest punt o bé en el parc al costat de la carretera que porta a l'aeròdrom podem llegir una prosa de Josep Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955) dedicada als bladars d'Alp que va contemplar en la seva joventut.
Pels blatars pairals
Alp és un poblet situat al repeu del Puig d'Alp i del Padró dels Quatre Batlles, sota l'alterosa carena oscada del Puigmal.
Bona part del seu muntanyam apareix feréstegament ennegrit d'immenses boscúries de pins i d'avets.
Alp és un poblet, com tots els de la Cerdanya, de cases ocre bru i gris de molsa, rústegues, amb uns finestrons molt menuts i amb uns portals molt baixos, ensostrades de lloses blavisses, inclinades en forta pendent.
La plana d'Alp, que arrenca del poblet mateix, és tota rectanglada de blatars i de pradells d'userda.
Fou, precisament, en aquest poble d'Alp, on els meus avis i besavis paterns nasqueren i treballaren, amb llurs gruixudes mans, el terròs avar; on destralejaren llenya per a les llars inexhauribles de l'hivern inclement; on pasturaren les vaques, els bous i les ovelles.
Existeix encara, per bé que hagi passat a persones estranyes, la nostra pagesa antiga casa pairal. Resta encara en peu una porta de l'edifícació primitiva, que data de la divuitena centúria i, potser, fins i tot, de més lluny. Hi havia, segons sembla, un gran hort ben arredossat de la fredura dels vents del septentrió, els vestigis del qual emergeixen lamentablement: alguns arbres que s'estan morint de vells, un rengle de pereres, un grup de salzes, un saüquer...
És hora foscant.
Tot es daura pàl·lidament a l'entorn.
Un esbart d'ànecs ix d'un rec diamantí; dos porcells furguen en un clot fangós; passa una vaca rossa precedida d'una noieta bruna que porta un cantiret de llauna a la mà.
Jo contemplo, però, amb una insistent encuriosida melangia, des de la porta de l'església, el vell cementiri abandonat, eneriçat d'escardots i de malves.
Allí, sota terra, jeuen els meus humils morts, la pols de l'argila amb què sóc estat pastat, la meva més íntima i més directa ancestral matèria.
Una emoció pregoníssima em fa restar clavat allí una llarga estona.
Les ombres van espesseint-se, van espesseint-se.
Camino lentament, amb mil pensaments contradictoris al cap, amb mil sentiments contradictoris al cor, per la soledat, pel silenci, pel misteri del camp.
Sense adonar-me'n, he sortit del camí afressat i m'endinso a través els blatars segats, rostoll endins, rostoll endins...
Altres indrets de Alp: