Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Port de Sagunt, històricament, el Grau de Morvedre constituïa un nus de comunicacions en el trànsit de mercaderies tant de les que arribaven d'altres pobles de la conca mediterrània amb destinació a les ciutats gal·les meridionals, com l'empori grec de Massalia (Marsella) i el d'Emporion (Empúries) com per les mercaderies que arribaven de l'interior del territori edeta a través de la via fluvial del Palància. Els nivells antics d'ocupació en el Grau Vell es remunten a finals del segle VI aC i no han estat substancialment alterats. A través dels segles l'activitat comercial i industrial es va anar implementant, amb etapes més pròsperes que d'altres, fins al segle XX, en què l'explotació de la planta siderúrgica integral de Sagunt, gestionada fins al 1984 per Altos Hornos del Mediterráneo són, juntament amb el turisme un dels motors econòmics de la zona. Precisament, seria indicat llegir un fragment de la novel·la I la pau, de Miquel Adlert Noguerol en què descriu el periple per la costa, del mar estant, de València a Sagunt i el poema que Jaume Bru i Vidal dedicà als germans siderúrgics de Sagunt, a tocar de la torre del Grau Vell i tenint a la vista al fons les estructures del port i la indústria moderna.
Estaven esperant-me
Als germans siderúrgics de Sagunt
Estaven esperant-me de l'hora resolta
en què poguí jo llevar-me les espardenyes,
estaven esperant-me vora el càlid migdia,
estaven esperant-me i jo, volta que volta,
sense agafar la fusta oberta al testimoni.
Primer eren uns hòmens que treien carbó i pedra;
després hòmens d'esquenes roges de sol i d'aire
i sal de la mar blava —mans dures com el ferro
que per tot arreu guanya la vida i el coratge—;
més tard, uns altres hòmens amb cicatrius lluentes
pel cos, on relliscaven els torns, el fum, les màquines
(Crec que tots esperaven, si per cas, que un bon dia
el jove que jo era els fera companyia).
De sobte —tot callava, com als grans espectacles—,
tots miraven uns hòmens que semblaven disfresses,
cobert el cos, i uns altres —els més valents, sens dubte—
que sols duien manoples i pit i esquena a l'aire.
El silenci envaïa els ulls, el cor, la pell...
El cel, claríssim, amb aqueixa tonalitat de blau lluminós que assoleix a València, a penes si apareixia maculat per uns lleugeríssims borrissols de núvols esfilagarsats que, per la banda de la mar, aguaitaven amb un afaiçonament de línies movedisses, com si fossen dominats per una inquieta sensació d'apocament, en veure's tots sols a la claredat d'aquell esplèndid matí d'octubre en què el sol, calfant bona cosa com si volgués perllongar el seu imperi de l'estiu, prestava una agradable tebior a les quietes aigües del Mediterrani, a penes alterada llur superfície llisa per suavíssimes ondulacions que arribaven a la vora, dolçament i sense soroll, com volent passar desapercebudes conscients de llur insignificància. La visualitat era magnífica i darrere del primer terme que feien els pals del desmuntat pavelló de «Les Arenes», que emergien sobre l'aigua com a restes d'una nau naufragada fingint la tràgica grandesa de la tristor d'un naufragi, es podia distingir perfectament tota la línia de la costa que clou pel nord el golf de València: en les platges del Cabanyal i la Malva-rosa -i passant pels riallers poblets que fistonegen la costa amb una fàcil identificació-, fins arribar a Morvedre que, com una síntesi de temps i tendències, enlaira el seu castell en garantia d'espiritualitat i llança mar endins la incessant activitat dels fumerals dels alts forns. Per la banda sud, més enllà del primer terme del xalet i el tros de platja del «Tiro de Pichón», l'escullera es precipitava amb un intent d'obturar la visió que, no obstant, vencia i, a través dels obstacles portuaris de pals, grues i fumerals, abastava les muntanyes que tanquen l'extrem meridional del golf. Al davant, unes quantes veles llatines trencaven amb llur albura la monotonia de les aigües, de color indefinit a força de tan vàries tonalitats, i a l'horitzó, duent rumb nord, un lleugeríssim fil de fum seguia la singladura d'un vaixell.
Altres indrets de Sagunt: